Els efectes de l'canvi climàtic a gran escala de vegades poden arribar a ser impredictibles, ja que no coneixem a l'mil·límetre totes les relacions i connexions que hi ha entre els éssers vius de la planeta. El que sí que s'ha pogut confirmar en un estudi de la Universitat de Còrdova (UCO) en col·laboració amb la de Wageningen, als Països Baixos, és que el bosc mediterrani es reduirà a poc a poc fins a convertir-se pràcticament en matoll en uns 100 anys a causa dels efectes de l'canvi climàtic.
La UCO ha informat en un comunicat que el canvi climàtic és un assumpte de gran actualitat en cims i esdeveniments a nivell internacional que ocupa part dels esforços de la comunitat científica que estudia què està en risc i què li espera a el món.
Canvi climàtic a la Mediterrània
Els esforços per aturar el canvi climàtic no estan sent prou forts com per evitar un escalfament de les temperatures globals de dues a tres graus centígrads a uns cent anys, i això provoqui una disminució de les precipitacions.
Aquesta qüestió tan inquietant ha portat a el grup de recerca de la UCO a estudiar com reaccionen les plantes davant l'augment de les temperatures. En l'estudi s'ha indagat en com responen les plantes davant les sequeres i com es recuperen dels danys les diferents espècies de flora i fauna associades. Per comprendre millor aquest fenomen, és essencial conèixer els diferents tipus d'ecosistemes, com ara tipus de boscos d'Espanya que també són influenciats pel canvi climàtic, així com com el canvi climàtic afecta les coníferes en el mateix àmbit.
L'alzina surera és una de les espècies que més serà afectada pel canvi climàtic. El grup de recerca de la UCO s'ha centrat al bosc mediterrani, ja que és on hi ha més biodiversitat a Espanya. L'estudi confirma que el bosc mediterrani patirà molt més a conseqüència del canvi climàtic que el matoll propi que hi ha en aquests ecosistemes. En uns cent anys aquest tipus de paisatge es transformarà i serà predominantment de matoll, ja que les espècies típiques de la zona com l'arboç o l'alzina surera aniran desapareixent, la qual cosa és una preocupació per a la conservació del bosc perennifoli.
El bosc mediterrani més afectat pel canvi climàtic
La investigació ha estat publicada a la revista «Biologia vegetal«. En l'estudi es detalla que les espècies vegetals d'aquest tipus persisteixen a l'increment de les temperatures i la falta d'aigua regulant el temps que li dediquen a realitzar la fotosíntesi. Durant la fotosíntesi, les fulles obren les seves estomes per intercanviar el CO2 de l'ambient i generar oxigen. No obstant això, l'obertura dels estomes provoca una transpiració de l'aigua i, per tant, pèrdua de la mateixa. D'acord més temperatura hi ha a l'ambient, més quantitat d'aigua es perd durant la fotosíntesi.
Estem parlant de la regulació i la restricció d'un procés vital per a les plantes, que normalment es redueix a l'estiu i en èpoques de sequera per estalviar aigua. A la primavera l'obertura de la planta a l'exterior és elevada i la taxa de fotosíntesi és molt alta mentre que a l'estiu els valors baixen ia la tardor, amb les pluges, la planta es recupera. D'aquesta manera, en èpoques de sequera, les plantes redueixen dràsticament aquesta obertura a l'exterior a dues hores a el dia aproximadament i ho fan a primera hora del matí. Aquest fenomen es pot observar a moltes zones com al sistema muntanyós de Màlaga, on les espècies vegetals enfronten reptes similars, i es relaciona amb l'observació que els boscos amb més biodiversitat resisteixen millor la sequera.
L'estudi també s'ha centrat en alguns matolls que són afectats per l'augment de les temperatures i les sequeres. Per exemple, les estepes, pateixen molt durant les èpoques de sequera, arribant a perdre fins i tot les seves fulles, però, amb les primeres pluges de la tardor, són les primeres que es recuperen. L'avantatge que té el matoll pel que fa als arbres és que tenen més capacitat d'adaptació de les seves característiques i poden sobreviure millor en entorns els factors ambientals no siguin favorables. Les estepes també tenen gran capacitat de colonització després d'un incendi o sequera, i per això, si els arbres van decaient després dels efectes de l'canvi climàtic, són les estepes les que aniran colonitzant i convertint el bosc mediterrani en un matoll.
Les alzines sureres són més vulnerables
Les alzines sureres no tenen la capacitat d'adaptació que tenen les estepes les diferències de temperatures, sequeres i altres, per la qual cosa la seva recuperació després d'un episodi és molt lenta. Si a això s'uneix que per produir llavors es necessiten entre 20 i 30 anys, que només persisteixen uns mesos, que -a més- serveixen d'aliment per a molts animals pel que desapareixen amb rapidesa, la surera es converteix en una espècie vulnerable per la seva conservació de cara a que ve segle. Això posa de manifest la necessitat d'entendre millor els ecosistemes i la seva interacció amb el canvi climàtic, similar al que passa al serralada de l'Atlas, on també es veuen trastocats per factors similars.
Com a conclusió, l'estudi afirma que el bosc mediterrani patirà molt més les conseqüències de l'canvi climàtic que el matoll i que, per tant, els boscos s'aniran retirant per deixar pas a les espècies de matolls.
