T'has preguntat mai com seria la vida a la Terra sense aquest escut invisible però fonamental que ens protegeix cada dia dels perills de l'espai exterior? A simple vista, el cel sembla ser només un mantell blau, però el cert és que a dalt hi ha una barrera vital: la capa d'ozó. Aquesta 'muralla química' resulta essencial per preservar la vida tal com la coneixem, encara que sovint passi desapercebuda a les nostres converses diàries. Descobrir com funciona i quins beneficis és entendre per què la nostra salut i la dels ecosistemes depenen del seu bon estat.
Avui ens embarquem en un recorregut complet per conèixer en profunditat la capa d'ozó, el seu paper protector, els riscos a què s'enfronta i les accions globals que han fet possible la seva recuperació, a més de com cada persona pot aportar el seu petit gra de sorra a la seva conservació.
Què és la capa d'ozó i on és?
La capa d´ozó és una zona rica en molècules d´ozó (O3) dins de l´estratosfera, situada entre 15 i 50 quilòmetres sobre la superfície terrestre. Tot i que no es tracta d'una 'capa' sòlida o perfectament uniforme, sí que concentra la major part de l'ozó atmosfèric, amb especial abundància entre els 20 i 30 km d'alçada. Aquest ozó es produeix naturalment quan les molècules d'oxigen interactuen amb la radiació ultraviolada (UV) procedent del sol, generant un cicle constant de formació i descomposició.
La ubicació de la capa d'ozó no és casual; es troba a l'estratosfera perquè es donen les condicions òptimes de pressió i radiació per a la formació i l'equilibri de l'ozó. De fet, és en aquesta zona on es concentra el 90% de tot l'ozó present a l'atmosfera, cosa que resulta fonamental per filtrar la radiació ultraviolada i permetre que la vida prosperi al nostre planeta.
¿ Per què és tan important la capa d'ozó?
La funció principal de la capa d'ozó és actuar com un filtre natural imprescindible. Absorbeix entre el 97% i el 99% de la radiació ultraviolada (UV) d'alta i mitja freqüència provinent del Sol, en concret els raigs UVB i UVC, que són els més nocius per als éssers vius. Gràcies a aquest escut, només una petita part de la radiació UVA, menys energètica, arriba a la superfície terrestre.
Sense la capa d'ozó, la radiació ultraviolada impactaria de ple a la biosfera, multiplicant riscos en éssers humans, animals i plantes. Entre els efectes més greus estarien l'augment desproporcionat de càncer de pell, cataractes, debilitament del sistema immunològic i fins i tot danys al material genètic dels organismes. A més, moltes espècies vegetals i animals senzillament no haurien evolucionat, i la vida marina es veuria especialment afectada a la base, el fitoplàncton.
La protecció de la capa d'ozó no només és directa sobre nosaltres, sinó que manté l'equilibri ecològic, protegeix la fertilitat dels sòls, la productivitat agrícola i forestal, i evita la degradació prematura de materials i estructures artificials per la radiació. Es pot dir literalment que la nostra supervivència depèn d'aquest escut invisible.
Història i descobriment de la capa d'ozó
L'ozó com a gas va ser identificat al segle XIX, però van haver de passar diverses dècades fins que els científics descobrissin la seva alta concentració a l'estratosfera. Els físics francesos Charles Fabry i Henri Buisson van ser els qui, a principis del segle XX, van constatar l'existència de la capa d'ozó. Més tard, Gordon Dobson, meteoròleg i físic anglès, va perfeccionar el seu estudi utilitzant instruments que encara es fan servir actualment per mesurar la quantitat d'ozó, per exemple, les ja conegudes 'unitats Dobson'.
Va ser a mitjans del segle XX quan es va començar a comprovar que la concentració d'ozó no era fixa i que certes activitats humanes i processos naturals estaven alterant-ne l'equilibri. Això va establir les bases de la preocupació ambiental global que culminaria a finals del segle passat.
Què és el forat de la capa d'ozó i per què es produeix?
El terme 'forat de la capa d'ozó' es va fer famós després de les observacions realitzades a l'Antàrtida a les dècades de 1970 i 1980. De fet, no és un forat literal sinó una baixada dràstica de la densitat d'ozó, causada per una combinació de factors naturals i l'acció de compostos químics fabricats per l'ésser humà.
Durant l'hivern austral, sobre l'Antàrtida es forma un vòrtex polar d'aire molt fred, on es generen núvols polars estratosfèrics. Aquests núvols actuen com a plataforma perquè compostos halogenats alliberats per l'activitat humana, com els clorofluorocarbonis (CFC) i falons, alliberin àtoms de clor i brom molt reactius.Quan a la primavera torna la llum solar, aquests àtoms desencadenen reaccions que destrueixen milers de molècules d'ozó cada segon.
El resultat és una pèrdua massiva d'ozó, coneguda com a 'forat', que deixa passar una major quantitat de raigs UV a la superfície terrestre, amb tots els danys potencials que això implica. Tot i que el fenomen és més agut a l'Antàrtida, també s'han detectat descensos preocupants a l'Àrtic i altres zones del planeta.
Quins compostos destrueixen la capa d'ozó i com actuen?
La principal amenaça per a la capa d'ozó la constitueixen els anomenats clorofluorocarbonis (CFC), hidroclorofluorocarburs (HCFC), falons, bromurs i algunes substàncies d'ús industrial. Aquests compostos es trobaven en refrigerants, aerosols, extintors, escumes i diferents productes quotidians.
Cada àtom de clor pot destruir milers de molècules d'ozó abans de ser neutralitzat, cosa que genera un procés en cadena altament destructiu. Els compostos de brom, encara que menys abundants, són encara més perjudicials per a l'ozó. La producció global d'aquests agents nocius va generar en les darreres dècades del segle XX un deteriorament preocupant de l'escut protector, amb conseqüències que encara arrosseguem actualment.
Conseqüències de la reducció de la capa d'ozó sobre la vida a la Terra
La disminució de l'ozó a l'estratosfera implica un augment de l'exposició a radiació ultraviolada i, per tant, més risc per a la salut humana i la natura. Els problemes més alarmants inclouen:
- Increment de càncers de pell i altres malalties cutànies relacionades amb lexposició a raigs UV.
- Augment de casos de cataractes i altres afeccions oculars, atès que els ulls són també molt sensibles a la radiació solar intensa.
- Debilitament del sistema immunològic, el que pot agreujar altres malalties infeccioses.
- Danys en plantes i ecosistemes, especialment en cultius agrícoles i el fitoplàncton marí, clau a la cadena alimentària oceànica.
- Destrucció de materials sintètics i estructures exposades al sol durant llargs períodes.
A més, estudis recents han comprovat que el deteriorament de la capa d'ozó influeix de manera indirecta al canvi climàtic. Per exemple, la radiació UV excessiva perjudica la vegetació i redueix la seva capacitat de segrestar carboni atmosfèric, fet que porta a una major concentració de CO2 i un augment de l'escalfament global. La connexió entre la salut de l'ozó i el cicle del carboni consolida la importància de protegir aquesta capa per doble motiu: salut i clima.
¿ Què s'ha fet per salvar la capa d'ozó?
La fita fonamental per revertir la degradació de la capa d'ozó va ser la signatura del Protocol de Montreal el 1987. Aquest acord internacional, pràcticament ratificat per tots els països, va impulsar l'eliminació progressiva de la producció i ús de CFC, falons i altres substàncies que esgoten l'ozó. El seu èxit ha estat rotund: des de l'entrada en vigor, els nivells d'agents destructors a l'atmosfera han disminuït i la capa d'ozó mostra signes clars de recuperació.
El Protocol de Montreal ha estat ampliat i reforçat amb successives esmenes, com la de Kigali el 2016, que restringeix també els hidrofluorocarbonis (HFC), gasos d'efecte hivernacle potents encara que menys perjudicials per a l'ozó. Gràcies a aquestes polítiques i la cooperació internacional, l'ozonosfera podria recuperar els nivells previs als anys 80 entre el 2050 i el 2080, segons diferents previsions científiques.
Tot i això, no tot està resolt. La presència residual de gasos nocius, la seva vida llarga a l'atmosfera i l'aparició de noves substàncies perilloses obliguen a mantenir la vigilància i la innovació tecnològica per no retrocedir en allò aconseguit.
Què podem fer per protegir la capa d´ozó?
Les accions individuals i col·lectives continuen tenint un pes important a l'hora de preservar l'escut natural de la Terra. Algunes de les recomanacions que més hi poden contribuir són:
- Evitar productes i aerosols que continguin CFC o altres gasos nocius. Avui dia, la majoria estan prohibits, però convé revisar l'etiquetatge, especialment en aparells antics o productes d'importació.
- Optar per modes de transport sostenibles i reduir l'ús de vehicles de motor, ja que les emissions industrials i automobilístiques contribueixen tant al deteriorament de l'ozó com al canvi climàtic.
- Escollir productes de neteja ecològics i sense compostos tòxics volàtils. El vinagre i el bicarbonat sòdic són excel·lents alternatives domèstiques.
- Comprar productes locals i de temporada, reduint l'empremta de transport i, per tant, l'emissió de contaminants atmosfèrics.
- Reciclar i gestionar adequadament els residus elèctrics i electrònics, per evitar fuites de refrigerants i altres substàncies perilloses.
- Donar suport a campanyes i polítiques de protecció ambiental, tant a nivell local com internacional, i mantenir-se informat per exigir a les autoritats mesures eficaces i transparents.
És en vies de recuperació la capa d'ozó?
Les notícies recents són, en general, molt encoratjadores. La darrera avaluació científica de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient confirma que la capa d'ozó s'està regenerant. Si es mantenen els compromisos actuals, a mitjan final d'aquest segle tornarem als nivells d'ozó que hi havia abans de la degradació massiva.
Tot i això, els científics adverteixen que, tot i que la producció de la majoria dels compostos destructors està prohibida, els gasos llançats en el passat persisteixen durant dècades a l'atmosfera. La vigilància de nous compostos i l'adaptació tecnològica continuen sent absolutament necessàries.
Tot indica que gràcies a la cooperació internacional, la protecció de la capa d'ozó ha avançat significativament. L'evidència científica mostra que, si es mantenen les polítiques adequades, la recuperació és possible d'aquí a unes dècades i garanteix un futur més segur per al nostre planeta i els seus habitants.