La hipotètica existència de l'anomenat “planeta Nou” segueix acaparant latenció de la comunitat astronòmica internacional. Durant anys, la possibilitat que un novè planeta massiu i llunyà orbiti els confins del nostre Sistema Solar ha intrigat tant experts com aficionats, alimentant una de les cerques més apassionants de la ciència espacial recent.
Diversos equips han intentat trobar senyals directes d'aquest cos celeste misteriós. Ara, avenços recents han donat un impuls significatiu a les investigacions gràcies a un mètode alternatiu de detecció: cercar la calor pròpia del planeta en lloc de la llum solar reflectida.
Un enfocament diferent per a un planeta complicat de veure
L'equip liderat per Amos Chen, de la Universitat Nacional Tsing Hua de Taiwan, ha fet un pas endavant aplicant la detecció infraroja. Van utilitzar dades del telescopi espacial AKARI, d'origen japonès, que destaca per la seva capacitat per captar senyals tèrmics extremadament febles en el rang de l'infraroig llunyà. Això suposa una diferència fonamental respecte als telescopis òptics tradicionals, que depenen de la llum reflectida pels objectes i són molt menys eficaços amb cossos tan allunyats del Sol.
El suposat planeta Nou estaria situat entre 400 i 800 vegades més lluny del Sol del que hi ha la Terra, cosa que el converteix en un autèntic desafiament per als instruments òptics. Si existia, seria un gegant gelat, amb una massa estimada entre cinc i deu vegades superior a la terrestre, i la seva tènue resplendor amb prou feines es distingiria entre milers d'objectes llunyans i freds.
La clau de la troballa és que l'emissió tèrmica d'un objecte llunyà s'esvaeix molt més lentament amb la distància que la llum reflectida. Aquest matís permet que instruments com AKARI puguin registrar la “calor fantasma” de cossos que, a efectes visuals, serien pràcticament invisibles.
Identificació de dos candidats i propers passos
La investigació es va focalitzar en una zona concreta del cel, seleccionada després de simular digitalment els patrons orbitals dels objectes que habiten el Cinturó de Kuiper, una regió plena d'astres gelats després de Neptú. Allà, l'equip va filtrar acuradament el soroll de fons –com galàxies llunyanes, raigs còsmics i altres interferències– fins a trobar dos cossos la localització dels quals i brillantor tèrmica coincideixen sorprenentment amb les prediccions teòriques per al planeta Nou.
El procediment va contemplar analitzar la posició aparent daquests objectes en diferents dies i mesos. Un planeta tan distant es mouria a poc a poc al cel, apareixent gairebé immòbil d'un dia per l'altre, però desplaçant-se de manera apreciable al llarg de períodes prolongats. Després de mesos de comparació de dades, només dos candidats van complir aquests requisits i van mostrar les característiques infraroges adequades.
Si bé aquests resultats encara no suposen una prova definitiva –falten observacions independents que descartin altres explicacions i confirmin la seva naturalesa planetària–, superen totes les evidències anteriors i marquen l'avenç més sòlid en la cerca recent aquest planeta hipotètic.
Implicacions d'una troballa extraordinària
La confirmació d'un d'aquests candidats com el veritable planeta Nou no només afegiria un nou membre a la família planetària del sistema solar, sinó que obligaria a revisar les teories sobre la formació de planetes i l'evolució del nostre entorn còsmic. Els científics apunten a la possibilitat que aquest gegant llunyà hagi influït en la migració d'altres planetes, la dispersió del Cinturó de Kuiper i el peculiar moviment de molts objectes transneptunians.
A més, donaria llum sobre els possibles mecanismes que oculten cossos massius a les regions exteriors del sistema, desvetllant part del misteri sobre l'arquitectura final que va adoptar després de la seva formació. El planeta Nou podria ser, en certa manera, la peça que falta per explicar el trencaclosques orbital de molts objectes remots.
Tot i que el misteri no s'ha resolt del tot, el treball recent demostra que l'astronomia contemporània està cada vegada més a prop de donar resposta a una de les seves grans incògnites.
