Quan mirem al cel nocturn i observem centelleigs fugaços o notícies sobre cossos celestes que s'acosten a la Terra, és fàcil confondre termes com asteroide, meteor, meteorit y estel. Tot i que aquestes paraules s'utilitzen sovint de forma intercanviable, en realitat fan referència a objectes i fenòmens molt diferents dins del vast univers. Per entendre millor el fenomen dels cossos celestes, podem consultar els meteorits i les seves conseqüències.
Al llarg dels segles, aquests elements espacials han capturat l'atenció de la humanitat, ja sigui com a auguris, per la seva espectacularitat visual o pel seu impacte científic i mediàtic. Per aclarir qualsevol dubte, explorarem amb detall les seves diferències, característiques, composicions i orígens, de manera clara, completa i accessible.
Què és un asteroide?
Un asteroide és un cos rocós o metàl·lic que orbita el Sol, generalment de forma irregular i amb una mida que pot variar des d'uns pocs metres fins a centenars de quilòmetres. La majoria d'aquests objectes es troben al cinturó d'asteroides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter. Un exemple interessant és el asteroide Juno, que té característiques úniques.
Els asteroides són considerats restes primitives del sistema solar que no van arribar a formar part d´un planeta. Es van originar fa aproximadament 4.600 milions d'anys durant la formació primerenca del sistema solar. A causa de la influència gravitacional de Júpiter, gran part del material que podria haver-se unit per formar un planeta es va mantenir separat en aquesta regió.
Composició: solen estar fets de silicats, metalls com ferro i níquel, i alguns presenten alts continguts de carboni, segons la seva tipologia.
classificació: hi ha principalment tres tipus d'asteroides:
- Tipus C: rics en carboni i els més abundants.
- Tipus S: compostos de silicats i metalls com a ferro-níquel, més brillants.
- Tipus M: formats gairebé exclusivament per metalls, són els més rars.
Què és un estel?
Els cometes són cossos celestes que, igual que els asteroides, orbiten al voltant del Sol, però estan compostos principalment per gel, pols i roques. Se'ls sol anomenar «boles de neu bruta» per la barreja de gasos congelats i material rocós que els constitueix. La composició d'aquests cossos celestes és fascinant i única.
Procedeixen de les zones més llunyanes del sistema solar, com la Núvol d'Oort o el cinturó de Kuiper. Aquestes àrees se situen més enllà de Neptú, i allotgen estels de llarg i curt període orbital, respectivament.
Quan s'acosten al Sol, la calor provoca la sublimació del gel i l'alliberament de gasos i pols, generant una atmosfera temporal anomenada coma i una característica cua que apunta en direcció oposada al Sol a causa del vent solar. Hi ha dos tipus de cues:
- Cua de pols: formada per partícules sòlides il·luminades per la llum solar.
- Cua iònica: composta per gasos ionitzats que brillen en interactuar amb partícules solars.
Els estels es classifiquen també per la seva grandària (des d'estels nans fins a goliats que superen els 50 km) i pel temps que triguen a completar una volta al Sol:
- Estels de curt període: menys de 200 anys.
- Estels de llarg període: més de 200 anys.
Exemple famós: El cometa Halley, amb una òrbita de 76 anys, és un dels més coneguts i visibles des de la Terra.
Diferències clau entre estels i asteroides
Una cosa que molta gent desconeix és que, encara que els asteroides i els estels comparteixen la característica d'orbitar el Sol, les diferències són notòries. A més, és important tenir en compte el pla de la NASA per desviar meteorits que podrien amenaçar la Terra.
- Composició: els asteroides són rocosos o metàl·lics, mentre que els estels tenen un alt contingut en gel i pols.
- Òrbita: els estels segueixen trajectòries molt el·líptiques; els asteroides, òrbites més circulars i estables.
- Origen: els asteroides es van formar a l'interior del sistema solar, al cinturó entre Mart i Júpiter; els estels vénen dels extrems del sistema solar.
- Activitat visible: els estels desenvolupen coma i cua en acostar-se al Sol;
Què és un meteor, un meteoroide i un meteorit?
Aquí és on entra un major nivell de confusió, ja que aquests tres termes estan connectats i depenen del punt on es troba l'objecte. Per aprofundir més en el tema dels meteorits, podem revisar el seu impacte a la història, com el impacte de l'asteroide Chicxulub.
meteoroide
Un meteoroide és un fragment d'asteroide o estel que circula lliurement per lespai. Sol tenir una mida molt més petita (des de grans de pols fins a uns 50 metres), i pot provenir de col·lisions entre asteroides o de material alliberat per estels actius.
Meteor
Quan un meteoroide entra en contacte amb l'atmosfera terrestre, genera un fenomen lluminós degut a la calor per fregament, al que anomenem meteor, conegut comunament com a «estrella fugaç». Aquest feix de llum és visible a simple vista si les condicions del cel ho permeten. Les aurores boreals i altres fenòmens còsmics també són fascinants dobservar.
meteorit
Si l'objecte no es desintegra completament a l'entrada a l'atmosfera terrestre i arriba a la superfície del planeta, llavors ho denominem meteorit. Aquests fragments sòlids poden oferir informació valuosa als científics, ja que són restes primitives del sistema solar.
Els meteorits varien molt en grandària: alguns gairebé no són partícules, mentre que altres poden superar el metre de longitud i pesar diverses tones. Quan impacten, poden deixar cràters, i si se'n documenta la trajectòria, la recuperació es torna més valuosa.
Transformacions i relacions entre aquests cossos
Una part fascinant daquests objectes celestes és com estan interconnectats. Un asteroide pot fragmentar-se i donar lloc a meteoroides. astronomia moderna.
Fins i tot s'ha descobert que alguns estels perden les propietats actives amb el temps, deixant d'emetre gasos i pols. Aleshores, es transformen en asteroides inactius. Per contra, també hi ha asteroides que contenen gel al seu nucli, i si s'acosten prou al Sol, podrien alliberar material i comportar-se com a estels. Aquests objectes es coneixen com estels dorments.
Impacte d'aquests cossos a la Terra
Els meteorits han impactat la Terra des de temps remots. El succés més conegut és el del final del Cretaci, fa uns 66 milions d'anys, quan un gran asteroide o estel va impactar a l'actual península de Yucatán. Aquest esdeveniment va provocar un canvi climàtic brusc i l'extinció massiva que va acabar amb els dinosaures. Per entendre millor les conseqüències, és fonamental conèixer la història de Hercolubus i la seva misteriosa trajectòria.
Avui en dia, agències com la NASA i l'ESA monitoritzen objectes propers a la Terra (NEOs), especialment aquells la mida dels quals supera els 140 metres, ja que podrien causar danys significatius si impactessin. També es realitzen missions com OSIRIS-REx o DART per analitzar i/o desviar aquests cossos si fos necessari.
Visibilitat des de la Terra
Els estels es poden veure des de la Terra quan s'acosten prou al Sol i reflecteixen la seva llum. Alguns, com l'estel verd C2022 E3 ZTF, són visibles a simple vista cada diversos mil·lennis. A més, els meteorits es poden trobar en superfície després del seu impacte, mentre que els meteors s'observen fàcilment durant les pluges d'estrelles, com les Perseigudes a l'agost.
Els asteroides, tanmateix, són més difícils de detectar sense telescopis avançats. Només en casos especials, com el pas proper de l'asteroide Apophis previst per al 2029, podrien ser visibles amb ajuda òptica des de certes regions.
Explorar les particularitats d'aquests cossos celestes no només és una qüestió de coneixement científic, sinó també de comprendre el nostre lloc a l'univers i estar preparats per a possibles amenaces futures que vinguin del cel. A més, és fascinant conèixer la atmosfera lunar i la seva relació amb els cossos celestes.
Durant aquest article hem recorregut les fascinants diferències i relacions entre asteroides, estels, meteors, meteorits i meteoroides. Tot i que tots formen part del sistema solar i estan compostos de material antic, les seves trajectòries, comportaments i conseqüències per a la Terra varien enormement. Conèixer-ne les característiques és essencial tant per a la ciència com per a qualsevol curiós del cosmos que vulgui comprendre millor el que veu quan aixeca la vista cap al firmament.
