L'espai continua sent un entorn ple de incògnites y perills potencials per al nostre planeta. Un dels més grans temors de la comunitat científica és l'impacte d'un asteroide contra la Terra, un esdeveniment que, si bé és poc probable, podria tenir conseqüències devastadores. Amb l'objectiu de preparar-se per a aquest escenari, la NASA va dur a terme la missió DART (Double Asteroid Redirection Test), un ambiciós experiment per provar la tecnologia de desviació d'asteroides, marcant una fita a la defensa planetària.
El 26 de setembre de 2022, la sonda DART va impactar contra Dimorphos, una petita lluna de l'asteroide Didymos, en el que va ser la primera demostració real de la tècnica de impacte cinètic. Aquest experiment no només va aconseguir alterar l'òrbita de l'asteroide, sinó que també va deixar una gran quantitat de dades científiques que podrien ajudar en futures estratègies de defensa contra asteroides. Vegem detalladament com es va executar la missió, els resultats obtinguts i les investigacions en curs.
Què és la missió DART i per què és important?
DART va ser concebuda com una prova per avaluar l'efectivitat de la tècnica d'impacte cinètic, que consisteix en alterar la trajectòria d'un asteroide mitjançant la col·lisió d'una nau espacial contra la superfície. La NASA va dissenyar aquesta missió amb la col·laboració de diverses agències espacials, entre les quals hi ha l'Agència Espacial Europea (ESA), que més endavant enviaria la missió Hera per analitzar els efectes de l'impacte detalladament.
L'asteroide triat per a la prova va ser Dimorphos, un petit satèl·lit natural de Didymos amb un diàmetre d'aproximadament 160 metres. En trobar-se a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra, aquest sistema binari representava un escenari ideal per a l'experiment sense representar cap perill per al nostre planeta. A través d'aquesta missió de desviació, els científics esperen obtenir informació valuosa sobre la possibilitat de desviar altres asteroides que podrien amenaçar la Terra, cosa que també s'estudia amb Bennu.
L'impacte de DART contra Dimorphos
El moment clau de la missió va tenir lloc el 26 de setembre de 2022, quan la sonda DART va topar amb Dimorphos a una velocitat d'aproximadament 22.000 quilòmetres per hora. Les imatges captades per la càmera DRACO a bord de la nau van mostrar com l'asteroide es feia cada cop més gran fins que la transmissió es va aturar sobtadament en el moment de l'impacte.
La col·lisió va generar una enorme ejecció de material, formant un núvol de runes que va ser analitzada posteriorment per telescopis terrestres i espacials, com el Telescopi Espacial Hubble i el James Webb. Aquesta ejecció va tenir un impacte significatiu a la òrbita de Dimorphos, reduint el seu període orbital a 32 minuts, superant àmpliament l'expectativa inicial de només 73 segons.
Implicacions científiques i tecnològiques
L'èxit de la missió DART va demostrar que la tècnica de impacte cinètic és una opció viable per a la defensa planetària. Tot i que Dimorphos no representava una amenaça per a la Terra, l'experiment va servir per posar a prova aquesta estratègia en un entorn realista. A més, va permetre estudiar de primera mà la composició de l'asteroide, la seva resposta a l'impacte i el comportament de les runes generades.
Una de les troballes més interessants va ser la presència d'una núvol de fragments de roca que va quedar flotant al voltant de l'asteroide. Observacions posteriors han detectat fins 37 roques de diversos metres de diàmetre que es van desprendre després de l'impacte, cosa que ha generat nous estudis sobre els efectes col·laterals d'aquest tipus de maniobres.
La missió Hera: el següent pas en la investigació
Per analitzar detalladament les conseqüències de l'impacte, l'ESA va llançar la missió Hera l'octubre del 2024. Aquesta nau es troba en ruta cap a Dimorphos i s'espera que arribi el 2026. Hera estudiarà la estructura interna de l'asteroide, el cràter deixat per DART i la distribució del material ejectat, proporcionant dades crucials per a futures missions de defensa planetària.
A més d'estudiar les característiques físiques de Dimorphos, Hera també provarà noves tecnologies per a la navegació autònoma en entorns de baixa gravetat i desplegarà dos petits cubesats per obtenir observacions properes de l'asteroide.
Podrien els fragments de Dimorphos arribar a la Terra?
Un estudi recent publicat a The Planetary Science Journal suggereix que alguns fragments de l'asteroide podrien entrar a la òrbita terrestre els propers anys. Encara que és improbable que representin un perill, els científics creuen que podrien generar-ne una pluja de meteorits observable des del nostre planeta.
L'anàlisi indica que les partícules despreses es mouen a velocitats de fins a 1,5 quilòmetres per segon i podrien trigar entre 7 i 13 anys a arribar a la Terra. No obstant això, a causa de la seva mida petita, és probable que es desintegrin a l'atmosfera abans d'impactar amb la superfície.
L'impacte de DART contra Dimorphos ha marcat un abans i un després a la defensa planetària. No només ha demostrat que la tecnologia dimpacte cinètic és viable, sinó que també ha obert noves línies de recerca sobre la dinàmica dels asteroides i les interaccions amb naus espacials. Amb la missió Hera en camí i els continus estudis sobre els enderrocs generats, la comunitat científica segueix obtenint valuosa informació que podria ser crucial en el futur, si mai la humanitat necessita desviar un asteroide real que amenaci la Terra.