Aturar els efectes de l'canvi climàtic és de vital importància per al futur de les nostres generacions futures i per a la garantia de l'manteniment dels recursos naturals i la biodiversitat.
No obstant això, les accions per frenar el canvi climàtic, com ara la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, són costoses. Es requereix d'un pressupost previ i una preparació. Està Espanya preparada econòmicament per contribuir a la reducció dels efectes de l'canvi climàtic?
Acord de París
Centenars de països de tot el món, contribuents a les emissions dels gasos que provoquen el canvi climàtic, han ratificat l'Acord de París. Aquesta determinació dels països a estabilitzar les emissions mundials de CO2 implica diversos canvis en el sistema financer global. Aquests canvis fan que els governs i les empreses hagin d'ajustar els seus pressupostos. Què passa amb l'economia espanyola?
Aquesta és una de les preguntes a les que intenten respondre els experts en la matèria de canvi climàtic. En un fòrum de debat celebrat a Madrid per la escola de negocis AFI i l'Institut francès per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI), anomenat "Gestió de riscos climàtics i finançament sostenible", s'han tractat temes d'aquesta índole.
La ratificació de l'Acord de París ha suposat «Un abans i un després» en les implicacions econòmiques que tindran els governs en la lluita contra el canvi climàtic. Entre aquestes implicacions canvien les empreses que disposin de molts actius financers intensos en carboni. Per això han de definir mapes de riscos a què s'enfrontaran diversos sectors a mesura que avanci la transició energètica cap a les renovables. Això és, els inversors comencen a qüestionar-se si les inversions que avui dia són rendibles econòmicament, basades en l'explotació i l'extracció de combustibles fòssils, ho seran en un futur on prevaldran les energies renovables. Una anàlisi exhaustiva sobre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global és fonamental per entendre aquesta situació.
Aquest plantejament de transició energètica, lluita contra el canvi climàtic i descarbonització, fa desenvolupar anàlisis dels possibles riscos climàtics associats a les inversions a les institucions i corporacions. Per exemple, ha de fer anàlisis exhaustives sobre la rendibilitat que té el extreure combustibles fòssils encara sense descobrir o empreses que desenvolupen les seves activitats en zones que són més susceptibles de quedar afectades pels desastres naturals provocats pel canvi climàtic. Un clar exemple d'aquesta vulnerabilitat es pot observar a Vanuatu, una regió del món molt vulnerable.
Reformes en el sistema financer global
El Consell d'Estabilitat Financera és l'òrgan promogut pel G20 per reformar el sistema financer global. A causa dels canvis i les implicacions pels efectes del canvi climàtic, s'han vist obligats a col·locar les implicacions financeres per combatre'l entre el focus de les seves prioritats.
Per fer front a aquests canvis financers ha creat un grup de treball que s'encarrega d'elaborar un informe que vagi orientant els països sobre les implicacions financeres que comporta l'augment dels efectes del canvi climàtic. Aquest informe també abordarà la importància de invertir en infraestructures verdes com a estratègia clau, especialment a l'economia d'Espanya. Les reformes en aquest àmbit són crucials per adaptar-nos a un entorn canviant.
Es realitzarà durant els mesos des d'ara fins al juny unes reformes i unes orientacions perquè les empreses i corporacions puguin anar donant forma als seus canvis en el sistema financer. El document que es presentarà a la cimera G-20 al juny a Alemanya serà una eina que ajudi en l'assessorament de presa de decisions sobre els riscos i oportunitats que presenta l'escalfament global, i així com les metes més adients que cal triar per fer aquests anàlisis.
Què passa a Espanya?
A Espanya la conscienciació pel canvi climàtic i l'escalfament global no influeix massa en les inversions. A dia d'avui el Banc d'Espanya no sap quants béns té associats a actius que treballin amb carbó. És per això que no disposa de cap estratègia que ajudi a desenvolupar actuacions si se superen els llindars de perillositat pels efectes del canvi climàtic. Tampoc no coneixen la vulnerabilitat que tenen les infraestructures davant l'augment dels desastres naturals. Aquesta manca d'estratègia es relaciona amb la situació d'altres països, com es pot veure a l'article sobre Alemanya i els seus esforços contra el canvi climàtic.
En resum, Espanya va com sempre, a la cua de la resta de països. A hores d'ara no coneix el risc que pot suposar el canvi climàtic a la nostra economia, un problema que també afecta diverses regions com .
