En els darrers anys, hem estat testimonis d'estius cada cop més llargs i càlids. Podríem fins i tot tenir la sensació que les estacions es combinen, fins al punt que, especialment a la regió mediterrània, s'ha encunyat el terme veryó. Aquest fenomen pot agradar als que no gaudeixen de l'hivern, però, per altra banda, està provocant nombroses molèsties als que pateixen al·lèrgies.
El clima benigne que s'experimenta durant un període més extens permet que les plantes floreixin més temps, cosa que, al seu torn, resulta en una dispersió més gran de pols per l'aire. Part d'aquest pol·len, inevitablement, arriba a les nostres fosses nasals, i algunes persones hi són molt sensibles. El més desconcertant és que, atès el escalfament global, les al·lèrgies continuaran augmentant en nombre i gravetat i es podria incrementar el risc de malalties immunomediades. Això s'observa en el context del impacte del canvi climàtic en al·lèrgies.
Tot i això, l'augment de temperatures no és l'únic factor que provoca aquesta situació. La sequera i la contaminació de l'aire són problemes igualment significatius. El doctor Àngel Moral, president del Comitè d'Aerobiologia de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) i al·lergòleg del Complex Hospitalari de Toledo, subratlla que «hi ha una relació directa entre la contaminació ambiental i l'augment de casos d'al·lèrgies respiratòries. Les partícules emeses per la combustió de motors dièsel i l'ús de calefacció creen un ambient hostil per a les plantes que, en sentir-se amenaçades, produeixen proteïnes que tornen al pol·len més agressiu.
L'elevació de les temperatures també perllonga els períodes de pol·linització, de manera que la rinitis ja no és estacional. Això s'agreuja encara més amb la disminució de les pluges, cosa que porta a la desaparició d'espècies vegetals més vulnerables, deixant espai només per a les més resistents, responsables de la producció de al·lèrgies, com la salsola, una herba molt comuna a cunetes i camps de cultiu. La necessitat d'implementar mesures davant la vulnerabilitat es torna cada cop més evident.
Impacte del canvi climàtic a les al·lèrgies
El canvi climàtic sha convertit en un factor significatiu en laugment accelerat de les al·lèrgies a tot el món. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que per a l'any 2050, la meitat de la població global podria veure's afectada per almenys un tipus d'al·lèrgia o asma, a causa de nombroses variables vinculades al escalfament global, que inclou no només l'augment de temperatures, sinó també la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Això es pot correlacionar amb estudis sobre l'adaptació de les plantes al canvi climàtic.
Les al·lèrgies es produeixen quan el sistema immunològic reacciona de forma excessiva a substàncies estranyes anomenades al·lèrgens, com poden ser el pol·len, la caspa d'animals, o certs aliments. L'augment de la concentració de pol·len a l'aire, derivat de fenòmens climàtics, incrementa el risc de sensibilització i al·lèrgia en individus predisposats. S'estima que, per a l'any 2100, la quantitat de pol·len generat durant les temporades de floració podria incrementar-se en un 40%. Aquest creixement del pol·len està directament relacionat amb els efectes del canvi climàtic a Europa.
Les al·lèrgies estan en apogeu, especialment entre els nens, i es consideren com a conseqüència de diversos factors com l'aire contaminat, la mala alimentació i l'administració inadequada de medicaments. Les fonts de contaminació atmosfèrica, provinents tant d'indústries com del trànsit vehicular en àrees urbanes, també s'identifiquen com a risc significatiu per a les persones al·lèrgiques. Si us interessa més sobre això, podeu consultar l'article sobre el canvi climàtic i els seus efectes a Catalunya.
Estadístiques i estudis sobre al·lèrgies
Estudis duts a terme, com el de Harvard, han corroborat que el canvi climàtic està provocant un augment de malalties immunomediades com asma, al·lèrgies, malalties autoimmunes, i fins i tot càncer. Els investigadors han indicat que els factors climatològics estressants repercuteixen sobre l'exposoma humà (la suma d'exposicions ambientals al llarg de la vida) i alteren el nostre sistema immunitari. Aquest tema es relaciona amb l'impacte del canvi climàtic a la salut de les dones embarassades.
La relació entre l'estil de vida urbà, amb una exposició constant a diferents agents químics i la pèrdua de biodiversitat, també s'ha identificat com a determinant de l'augment de les al·lèrgies a la població global. L'exposició a contaminants a l'aire, l'aigua i els aliments pot causar mal a les barreres protectores del cos, com la pell i les mucoses. Aquest dany incrementa la penetració d'al·lergògens i microbis, cosa que provoca un augment en les reaccions proinflamatòries. Així, les al·lèrgies i l'asma estan cada cop més vinculades a aquests problemes, cosa que fa més urgent la necessitat d'una anàlisi de l'escalfament global i el seu impacte.
Factors climàtics que exacerben les al·lèrgies
L'OMS ha expressat la seva preocupació pels perills de l'escalfament global, emfatitzant la seva capacitat per afeblir el sistema immunitari i causar morts cada any. De fet, Espanya és un dels tres països europeus amb més morts associades a la calor. L'últim informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) va assenyalar que l'any 2023 va ser el més càlid mai registrat, amb un augment de la temperatura mitjana global de 1.45 ° C per sobre de nivells preindustrials. Això ha repercutit en un increment mitjà de temperatura superior al continent europeu, on fenòmens com la neu a la primavera o calor a l'hivern són cada vegada més comuns. Per comprendre millor el seu impacte, és útil examinar com ciutats podrien desaparèixer a causa de l'escalfament global.
Les persones amb rinitis al·lèrgica o febre del fenc són les més copejades per l'alteració dels cicles ambientals. L'elevat augment en la quantitat de pol·len, impulsat pels alts nivells de CO2, juntament amb l'avançament i l'ampliació del període de floració per la pujada de temperatures, incrementa l'al·lergenicitat estacional. Cada vegada més, la quantitat de pol·len a l'aire pot influir en l'aparició de símptomes de malalties respiratòries, el que reflecteix la importància d'entendre els canvis a l'ecosistema a causa de l'escalfament global.
Mesures per mitigar l'impacte de les al·lèrgies
Hi ha diverses maneres de mitigar l'impacte de l'augment d'al·lèrgies. Algunes inclouen:
- Plantar arbres que no causin al·lèrgies: La selecció adequada d'espècies arbòries en dissenyar espais verds urbans pot contribuir a reduir la prevalença d'al·lèrgies al pol·len.
- Restringir el trànsit: La reducció de la contaminació de l'aire mitjançant el control del trànsit vehicular és fonamental per disminuir les reaccions al·lèrgiques. Aquest impacte es relaciona amb noves polítiques d'inversió en combustibles.
- Implementar polítiques de salut pública: És vital que els governs implementin polítiques i programes que abordin la salut ambiental i redueixin les emissions contaminants, tal com s'ha discutit en la necessitat de crear eines per detectar canvis climàtics.
La col·laboració entre ciutadans, autoritats locals i experts en salut pública és essencial per crear un ambient que afavoreixi un entorn més saludable i lliure de al·lèrgens. Si vols conèixer més sobre el pol·len present a l'aire, pots consultar els diferents tipus de pol·len.
El paper de la tecnologia i la informació
La tecnologia té un paper crucial en la gestió de les al·lèrgies. La utilització d'aplicacions mòbils i plataformes en línia que recullin dades sobre la qualitat de l'aire i els índexs de pol·len pot ajudar els al·lèrgics a evitar l'exposició als al·lèrgens. Això es torna especialment útil en contextos de canvi climàtic.
La creació d'alertes i pronòstics de pol·len que s'actualitzin contínuament és molt útil per a aquells que pateixen reaccions al·lèrgiques. A més, el foment de la economia circular a les ciutats, allargant la vida útil dels productes que puguin ser contaminants, també contribueix a millorar la qualitat de l'aire, cosa que es relaciona amb la inversió en infraestructures verdes.
Des de la comunitat científica i mèdica, cal continuar investigant per comprendre millor com el clima afecta la salut, en particular les al·lèrgies. Es requereixen estudis que avaluïn l'impacte de diferents factors ambientals sobre la salut humana i busquin solucions efectives per abordar aquests problemes, com els exposats a els laboratoris naturals a Espanya.
Aspectes a considerar per a la salut pública
El canvi climàtic no només és un desafiament mediambiental, sinó també una l'emergència sanitària. Segons enquestes recents, una gran majoria de la població europea considera que el canvi climàtic és un problema seriós i estan disposats a prendre mesures per reduir la seva empremta ecològica. La salut pública ha de ser una prioritat a mesura que s'enfronten les conseqüències del canvi climàtic, com s'ha vist en la necessitat de abordar els fenòmens extrems.
La responsabilitat compartida és fonamental: els ciutadans han de ser informats sobre les condicions ambientals i els riscos associats amb l'al·lèrgia, però també és vital que es prenguin mesures per part dels governs i les institucions de salut per abordar aquest problema de manera efectiva. Les intervencions han de recolzar-se en dades científiques i en una contínua monitorització de les condicions ambientals.
La creació d'espais verds sostenibles i la promoció de la biodiversitat són algunes de les estratègies que es poden implementar per millorar la salut pública i minimitzar l'impacte de les al·lèrgies. S'ha de considerar el paper de les espècies vegetals que s'utilitzen a la planificació urbana per contribuir a crear ambients més saludables, especialment en relació amb l'exposició de les plantes a canvis climàtics.
Les mesures proactives són essencials: fomentar l'ús de medicines preventives, fer campanyes d'educació sobre les al·lèrgies i els seus desencadenants, i facilitar informació clara sobre com manejar els símptomes de les al·lèrgies són passos que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels qui les pateixen.
