Les plantes i els animals, inclosa la nostra espècie, els humans, requereixen milers, i fins i tot milions, anys per adaptar-se a noves condicions mediambientals. En aquest context, el canvi climàtic actual planteja un desafiament sense precedents, atès que estem accelerant el procés de canvi de formes que abans prenien mil·lennis. Aquest fenomen ha portat molts experts a afirmar que estem vivint el que alguns anomenen la sisena extinció massiva.
La biodiversitat del planeta es troba en un estat crític. Moltes espècies animals i vegetals estan desapareixent o estan en risc d'extinció imminent. Segons estimacions recents, per a finals d'aquest segle, el planeta Terra presentarà una aparença radicalment diferent, tret que s'implementin mesures efectives per mitigar aquest procés. L'ecòleg Marten Scheffer, guardonat amb el premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement, va advertir en una entrevista que «amb el canvi climàtic, necessitarem nous llocs per viure«. Aquesta declaració subratlla la urgència de reflexionar sobre com la humanitat es veurà afectada en el futur.
La Terra no necessita la humanitat; de fet, si mai arribéssim a extingir-nos, el planeta continuaria existint. No obstant això, nosaltres depenem del planeta fins que aconseguim colonitzar altres cossos celestes. Fins que això passi, serem testimonis de com els esculls de corall es blanquegen i moren a mesura que els oceans es tornen més àcids, i com els boscos tropicals perden espècies a un ritme alarmant. Segons Scheffer, els arbres creixen adaptant-se a les condicions locals. No obstant això, si aquestes condicions canvien dràsticament, la capacitat dadaptació de moltes espècies es veu compromesa. La capacitat adaptativa de la vida està en joc.
L'impacte als ecosistemes i l'agricultura
No es pot mantenir un bosc tropical amb menys de 1500 mm de precipitació a l'any. No obstant això, la desforestació i l'ús inadequat dels recursos naturals estan alterant aquest equilibri. A més, per produir aliments per a una població humana en creixement, s'estan utilitzant pràctiques insostenibles, incloent-hi la desforestació massiva i l'ús de productes químics sintètics a l'agricultura, que no només fan malbé el sòl, sinó que també debiliten les pròpies plantes. Aquest cicle perillós compromet la producció d'aliments, afectant no només la vida silvestre, sinó també la nostra salut. En el context de la producció d'aliments, és fonamental considerar com la sequera a diverses regions afecta la seguretat alimentària i es relaciona amb el desplaçament forçat per canvi climàtic, especialment en llocs que estan patint els efectes del canvi climàtic.
El canvi climàtic no només afecta la biodiversitat, sinó que també hi és íntimament relacionat amb altres problemes globals. Per exemple, la humanitat s'enfronta a conflictes bèl·lics, fams i escassetat d'aigua a moltes regions del món. Aquests factors s'entrellacen i agreugen el repte de reubicar les persones que emigren a la recerca d'una vida millor en un planeta que es troba cada cop més superpoblat.
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha projectat que el 2050 més de mil milions de persones es podrien veure exposades a riscos climàtics, com laugment del nivell del mar, inundacions i sequeres. Sense mesures efectives per reduir les emissions globals de gasos d'efectes hivernacle, s'estima que prop de 216 milions de persones es veuran obligades a desplaçar-se dins dels països per a l'any 2050, segons el Banc Mundial. Aquest desplaçament, relacionat amb el desplaçament forçat per canvi climàtic, és un fenomen que ressona amb la situació crítica que enfronten llocs com Sudan, on el canvi climàtic ha portat a condicions inhabitables. Aquest escenari també es pot observar a ciutats que podrien desaparèixer per l'escalfament global.
Desplaçament forçat i justícia climàtica
Les migracions climàtiques estan assolint proporcions sense precedents, amb el desplaçament forçat de milions de persones a tot el món. El 2022, 32.6 milions de persones van ser desplaçades, un augment del 41% respecte a la mitjana dels darrers deu anys. D'aquestes, aproximadament el 70% busca refugi a països veïns, ja que prefereixen romandre el més a prop possible de casa seva i de la família, ja sigui per escapar de conflictes o desastres naturals. En aquest context, cal aprofundir en com les comunitats busquen adaptar-se i sobreviure, així com en el paper del canvi climàtic en el desplaçament de persones.
Les persones desplaçades per motius no relacionats amb desastres, inclosos els refugiats i els desplaçats interns, sovint es troben en entorns vulnerables al canvi climàtic. En llocs com el Sahel, on la crisi de desplaçament s'agreuja, gairebé tres milions de persones han hagut d'abandonar casa seva a causa de la violència i els conflictes exacerbats pel canvi climàtic. Això ressalta la necessitat d'abordar aquestes crisis, que en molts casos estan interrelacionades amb el desplaçament forçat per canvi climàtic i l' vulnerabilitat de certs grups.
La directora de l'Organització Internacional per a les Migracions, Dina Ionesco, ha afirmat que és probable que els canvis ambientals relacionats amb el canvi climàtic modifiquin considerablement els patrons d'assentament humà. Aquesta realitat subratlla la justícia social i la necessitat abordar les desigualtats existents en el context del canvi climàtic. Els més pobres solen ser els més afectats, ja que manquen dels recursos necessaris per adaptar-se o preparar-se davant aquests canvis. António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, va ressaltar aquesta injustícia: «Els més pobres tenen dret a estar enfadats. Estan patint una crisi climàtica no provocada i promeses financeres incomplertes.»
Entendre el canvi climàtic com un multiplicador d'amenaces és essencial. Aquesta perspectiva és fonamental per a la gestió de la crisi actual, ja que més enllà de les solucions immediates, cal un compromís a reduir les causes profundes dels conflictes relacionats amb la terra i els recursos.
El paper de les polítiques internacionals
L'impacte del canvi climàtic a les migracions requereix una acció col·lectiva a nivell global. Les polítiques internacionals han d'enfocar-se en la justícia climàtica i en la creació de marcs que permetin l'adaptació i la resiliència de les comunitats més vulnerables. L'enfocament a la justícia és crucial, especialment en contextos on el canvi climàtic està destruint hàbitats, com s'ha observat a la Gran Barrera de Corall.
L'Organització de les Nacions Unides ha ressaltat la importància d'integrar el canvi climàtic a les agendes de desenvolupament, assenyalant que les solucions han de contemplar una perspectiva de drets humans que atengui les necessitats de les poblacions desplaçades. Les Conferències de les Parts (COP) han de servir com a espais per prendre decisions efectives i coadjuvar a la creació de polítiques que promoguin un desenvolupament sostenible i la justícia social. A més, és vital destacar que les infraestructures verdes podrien millorar la resiliència en comunitats vulnerables.
Per aconseguir això, cal un compromís amb accions que busquen reduir les causes subjacents dels conflictes, especialment a les regions més afectades. La implementació de programes de suport que enforteixin la capacitat d‟adaptació d‟aquestes comunitats és essencial per mitigar l‟impacte del canvi climàtic en la migració. Aquest context ressona especialment en la situació que enfronta Vanuatu, la regió de l'món més vulnerable a el canvi climàtic.
A més, establir vincles entre les organitzacions locals, nacionals i internacionals per abordar el canvi climàtic com a fenomen global és fonamental. Aquest enfocament permetrà crear xarxes de suport que potenciïn la resiliència de les comunitats i fomentin la seva capacitat de resposta davant de les crisis ambientals. La realitat climàtica al món mostra que fins i tot llocs com Estats Units prenen decisions que afecten l'estat global del medi ambient.
La situació que enfronta la humanitat és complexa i multifacètica, on el canvi climàtic impulsa migracions forçades. És necessari adoptar un enfocament integral i col·laboratiu que abordi les causes subjacents de la crisi, garantint així un futur més sustentable i just per a tothom.
