Un equip internacional format per sis investigadors de Noruega, Regne Unit i Suècia ha publicat un estudi crucial a la revista científica 'Nature Climate Change', on revelen que la quantitat de permafrost que es perdrà amb cada grau d'escalfament global és alarmant: representa una àrea més gran que l'Índia.
El permafrost, aquesta capa de sòl que es manté congelada almenys dos anys, i que abasta gairebé 15 milions de quilòmetres quadrats de la superfície del planeta, s'està afeblint com a conseqüència de l'escalfament global.
Al permafrost s'emmagatzemen grans quantitats de carboni, la qual cosa planteja un problema seriós actualment. A mesura que el planeta s'escalfa, aquesta capa de gel comença a descongelar-se, cosa que porta a la descomposició de la matèria orgànica atrapada-hi. En descompondre's, s'alliberen gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni i metà, dos dels principals responsables de l'augment de les temperatures globals.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van examinar com canvia aquesta capa de gel a través del paisatge i la relació amb la temperatura. Després, van investigar què podria passar si les temperatures globals augmenten encara més. Amb aquestes dades, van crear un mapa de distribució del permafrost que els va permetre calcular la quantitat que es perdria si s'aconseguís evitar que la temperatura global augmentés més de 2 graus Celsius.
Les troballes d'aquest estudi mostren que el permafrost és més susceptible a l'escalfament global del que es pensava inicialment: estabilitzar el clima a 2ºC per sobre dels nivells preindustrials implicaria una descongelació de més del 40% de les àrees cobertes actuals. Si això passés, els aproximadament 35 Milions persones que viuen en aquestes regions haurien d'adaptar-se a noves realitats, ja que les carreteres i edificis podrien col·lapsar.
Implicacions del desglaç del permafrost
El desglaç del permafrost no només té implicacions climàtiques; també afecta profundament les comunitats locals i la salut humana. Les infraestructures que es consideren estables fins ara, com a habitatges i carreteres, es poden tornar inestables. Per a moltes comunitats que depenen d'aquestes estructures, això representa un risc directe al vostre seguretat y benestar.
A més, el desglaç comporta l'alliberament de metà, un gas defecte hivernacle significativament més potent que el diòxid de carboni. El metà té un potencial d'escalfament global aproximadament 28 vegades més gran que el CO2 en un horitzó temporal de 100 anys. Els nous reptes per a la salut pública són evidents mentre es continuen alliberant aquests gasos, cosa que recalca la relació entre el escalfament global i la salut de les comunitats.
La situació és encara més complexa perquè el permafrost també està arrossegant diverses les seves substàncies químiques y residus, alguns dels quals són tòxics. L'alliberament de materials contaminants com el mercuri, atrapats al gel i el sòl, pot tenir repercussions devastadores per a la fauna i la salut humana, afectant els subministraments d'aigua i la seguretat alimentària.Això posa en risc el futur del permafrost i de les comunitats que depenen dels recursos naturals.
Per tant, és essencial considerar com el desglaç a l'Àrtic influeix en el context global i en les comunitats locals. En aquest sentit, són particularment greus.
L'impacte a la salut humana
La relació entre el permafrost i la salut humana és crucial, ja que el desglaç pot afectar la qualitat del aigua potable. El col·lapse de les infraestructures i l'alliberament de residus tòxics són factors que contribueixen al deteriorament de la salut pública. A més, la fosa del permafrost també pot alliberar patògens antics i perillosos, que podrien representar una amenaça per a la salut pública.
Segons la científica Susan M. Natali del Woodwell Climate Research Centre, les comunitats han d'apuntalar casa seva diverses vegades l'any a causa de l'enfonsament del terreny. Això representa un canvi dràstic en la forma de vida i planteja preguntes sobre com adaptar-se a un entorn cada vegada més inestable i baix risc de efectes de l'escalfament global.
A mesura que els rius i llacs que anteriorment estaven congelats ja no són transitables, les comunitats enfronten un desafiament més gran per accedir als aliments i altres recursos essencials. També s'ha observat un augment en els casos de malalties transmeses per mosquits a causa de les noves condicions climàtiques, la qual cosa genera més càrrega sobre els sistemes de salut locals. Aquest fenomen ressalta com el escalfament global pot ser un factor determinant a la propagació d'aquestes malalties.
Les curiositats sobre l'escalfament global i els seus efectes són cada cop més evidents, i ressalten la urgència de trobar solucions eficients. En aquest context, les imatges impactants mostren la magnitud de l'escalfament.
Adaptació i solucions a llarg termini
En resposta a aquests desafiaments, les comunitats locals i els experts en clima estan treballant a estratègies d'adaptació. Algunes de les propostes inclouen la reubicació de llogarets, la construcció d'infraestructures més resilients, i la implementació de programes de monitorització climàtica que incloguin la recopilació de dades sobre el desglaç del permafrost.
La integració de l' coneixement indígena també s'està considerant a les estratègies d'adaptació. Les comunitats locals tenen una comprensió profunda del seu entorn i poden oferir perspectives valuoses sobre com s'adapten als canvis que estan experimentant. Aquest enfocament és vital per enfrontar els reptes del canvi climàtic a Groenlàndia.
La investigació científica al permafrost
La investigació sobre el permafrost ha incrementat significativament en les darreres dècades, gràcies als avenços en tecnologia que permeten un monitoratge més detallat i precís. Els investigadors ara poden estudiar la profunditat del permafrost, el seu composició i com respon a les fluctuacions de temperatura.
Segons un estudi de la xarxa CALM, les temperatures del permafrost estan augmentant, i això té conseqüències profundes per al ecosistema i les comunitats que depenen daquestes terres congelades. S'estima que aquest augment podria tenir efectes pertorbadors en la regulació del cicle de l'aigua, la salut dels sòls i la biodiversitat local, cosa que reforça la necessitat d'una acció immediata contra l'escalfament global.
Les iniciatives de recerca estan sent recolzades per institucions internacionals, i s'estan duent a terme en col·laboració amb els pobles indígenes per assegurar que el coneixement local i científic es combini en la cerca de solucions efectives. A més, els registres sobre el clima a l'Àrtic són fonamentals per entendre els canvis.
El paper global del permafrost al canvi climàtic
El permafrost té un paper crucial en la regulació del clima global. Emmagatzema aproximadament el doble de carboni que la atmosfera, i la seva descongelació pot alliberar enormes quantitats de gasos que exacerbin encara més l'escalfament global. És vital que la comunitat internacional comprengui la importància de conservar el permafrost i s'actuï de manera coordinada per mitigar-ne els efectes.
Una estratègia efectiva ha d'incloure no només la reducció d'emissions de carboni, sinó també esforços concertats per monitoritzar i protegir els ecosistemes fràgils que estan en risc a causa del desglaç. Les polítiques públiques han d'abordar-se des d'una perspectiva que contempli la interconnexió entre el permafrost, el clima i els mitjans de vida de comunitats vulnerables. En aquest sentit, el bosc boreal també juga un paper important.
Les decisions que prenem ara tenen el potencial d'influir en la salut del planeta i l'estabilitat de les comunitats durant generacions, per tant, cada acció compta. Per entendre millor els efectes de l'escalfament global, és important seguir investigant en relació al escalfament global i el seu impacte al permafrost.
El futur del permafrost i el canvi global
Les projeccions indiquen que, si no es prenen mesures decidides, podem perdre entre el 25% i 75% del permafrost en els propers 100 anys. Aquest desglaç no només afectaria el clima, sinó que també tindria repercussions socials, econòmiques i en la salut pública.
La transició cap a una economia més sostenible necessita ser accelerada. Les oportunitats que presenten les energies renovables i la sostenibilitat han de ser aprofitades plenament per garantir un futur en què el permafrost i les comunitats que en depenen puguin prosperar. És crucial que es considerin les conseqüències per als oceans en tota aquesta equació.
Mentre continuem enfrontant els desafiaments del canvi climàtic, és crucial recordar que cada petit esforç compta en la lluita per un futur més saludable i sostenible, no només per al Àrtic, sinó per a tot el planeta.