En 1879 neix a Ulm un dels millors cientÃfics de l'món. Es tracta d' Albert Einstein. Al segle XVII Isaac Newton havia explicat les lleis que regeixen el moviment dels cossos i dels astres. Això va ajudar a poder unificar la fÃsica terrestre com la fÃsica celeste. D'aquesta manera es va conèixer gran part de tota la mecà nica fins al món contemporani. A finals del segle XIX existien força fenòmens en la fÃsica que no es podia explicar amb els ensenyaments de Newton. Per això, Albert Einstein va haver de superar totes les mancances de la fÃsica i ha creat un nou paradigma: la teoria de la relativitat.
En aquest article anem a explicar-te tota la biografia i gestes d'Albert Einstein i la importà ncia de la teoria de la relativitat com a punt de partida de la fÃsica moderna.
Biografia d'Albert Einstein
El model explicatiu d'Albert Einstein va ser allunyat de tot sentit comú. És a dir, aquesta teoria assenyalava i marcava el principi de l'divorci entre la gent corrent i una ciència que cada vegada està més especialitzada i inintel·ligible. No obstant això, ja sigui durant la vida d'aquest fÃsic o després, s'han pogut confirmar moltÃssims aspectes de la relativitat que van ser tant sorprenents com incomprensibles en el seu moment. Aquesta és una de les raons per la qual Albert Einstein és un dels cientÃfics més cèlebres i admirats de tota la història de la ciència.
El que més xoca de la descoberta d'aquest cientÃfic és que totes les seves idees que amb prou feines eren concebibles eren totes certes. Una és, per exemple, que la massa d'un cos augmenta amb la velocitat. Aquest personatge tan cèlebre, però, va ser un mal estudiant en la seva joventut. De petit va ser un nen quiet i abstret i va tenir un desenvolupament intel·lectual força lent. Quan ja era gran, el mateix Einstein va atribuir tota aquesta lentitud a la pròpia creació de la teoria de la relativitat. És a dir, segons ell, la majoria de persones comencen a plantejar-se problemes de l'espai i el temps quan són joves. A causa del seu desenvolupament tan lent no es va començar a plantejar pregunta sobre l'espai-temps fins que ja va ser més gran. Aquestes preguntes van ser lorigen de la teoria de la relativitat.
Ja en 1894, tota la seva famÃlia va tenir dificultats econòmiques que van fer que es traslladaran a Milà . Einstein va romandre a Munic per poder acabar els seus estudis secundaris.
La teoria de la relativitat
Públic 5 treballs a l'any 1905. Un d'ells va servir per poder doctorar per la universitat de Zuric i els 4 restants acabarien per imposar un canvi radical en la imatge que ofereix la ciència sobre l'univers. I és que aquests treballs oferien una explicació teòrica en termes estadÃstics de el moviment brownià . També donaven una interpretació sobre l'efecte fotoelèctric. Per a això es va basar en la hipòtesi que la llum està integrada per quants individuals. En la fÃsica posterior a aquests quants se li va denominar fotons.
Els dos treballs restants eren els que van establir les bases de la teoria de la relativitat. En aquesta teoria s'estableix l'equivalència entre l'energia d'una certa quantitat de matèria i la seva massa. Aquesta és la famosa equació d'E = mc². Atès que els seus treballs i les seves investigacions van tenir per darrere un gran esforç, va provocar que els situaran entre els fÃsics més eminents de tot Europa. Més tard és quan el veritable reconeixement públic a l'arriba a Albert Einstein i és que li van atorgar el Premi Nobel de FÃsica, que va rebre el 1921.
La teoria de la relativitat pretén explicar algunes anomalies al concepte de moviment relatiu. Amb el pas del temps, però, l'evolució d'aquesta teoria s'ha convertit en la base de les ciències fÃsiques. També s'ha convertit en la principal referència que ajuda a demostrar la unitat essencial de la matèria i l'energia, l'espai i el temps, i l'equivalència entre les forces de la gravetat i els efectes de l'acceleració en un sistema.
Aquesta teoria va tenir dues formulacions diferents. La primera va ser coneguda com la teoria de la relativitat especial i s'encarrega de tots aquells sistemes que es mouen un respecte a un altre amb una velocitat constant. L'altra va ser anomenada teoria de la relativitat general i s'encarrega d'explicar aquells sistemes que es mouen a una velocitat variable. És a aquesta velocitat variable on s'introdueix l'acceleració.
La teoria unificadora d'Albert Einstein
De sobres se sap que en la fÃsica calen lleis que puguin unificar totes les explicacions tant dels sistemes amb un moviment estable avui inestable. Per això, tota l'activitat d'Albert Einstein es va centrar en perfeccionar la teoria general de la relativitat. El postulat principal d'aquesta teoria era que la gravetat no és una força, sinó un camp que està creat per la presència d'una massa al continu espai-temps.
Més tard, l'any 1919, la seva fama internacional va créixer, fent que hagués de multiplicar les conferències de divulgació per tot el món. També es va popularitzar la seva imatge com un dels viatgers de la tercera classe de ferrocarril. Era famós per anar a tot arreu amb un estoig de violà sota el braç. I és que una de les seves aficions era tocar el violÃ.
Tots els esforços de la següent dècada d'Albert Einstein es van centrar en trobar una relació matemà tica entre l'electromagnetisme i l'atracció gravitatòria. L'objectiu principal d'Einstein era descobrir les lleis comunes que havia de rebre per al comportament de tots els objectes en l'univers. I és que ell pensava que existia una llei que deia comportament de tots els objectes ja siguin de la fÃsica terrestre o de la fÃsica celeste. Tots aquests comportaments es devien agrupar en una sola teoria de camp unificat.
Aquest cientÃfic va afirmar una vegada que la polÃtica tenia un valor passatger, mentre que una equació valia per a tota l'eternitat. Això va ser fruit del problema que va haver d'anar d'Alemanya als Estats Units a causa de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Ja en els darrers anys de la seva vida, l'amargor de no fallar a la fórmula que revelés a la humanitat el secret del comportament dels objectes va fer que empitjorarà el seu estat de salut.
Després que les explosions de Nagasaki i Hiroshima posessin fi a la segona guerra mundial, Einstein va unir a tots els cientÃfics per impedir l'ús futur de la bomba i va proposar la formació d'un govern mundial a partir de les Nacions Unides.