Cada temporada d'huracans genera dubtes sobre l'origen dels noms que reben aquests fenòmens. Molts es pregunten qui decideix com es diuen i quins criteris se segueixen per triar-los. El costum actual no sols compleix una funció d'identificació, sinó que també ajuda a mantenir informada la població i facilita la comunicació de les autoritats durant emergències.
El sistema de assignació de noms als huracans està regulat per la Organització Meteorològica Mundial (OMM, o WMO en anglès). Des de fa dècades, aquest organisme, amb el suport d'agències meteorològiques nacionals, prepara llistes de noms amb anys d'antelació, adaptades a les diferents conques oceàniques del planeta. L'objectiu és millorar la claredat i l'eficiència dels avisos, especialment quan hi ha diversos ciclons actius alhora.
Com es creen i es gestionen les llistes de noms d'huracans?
Les llistes de noms s'elaboren abans de cada temporada i, en el cas de l'Atlàntic i el Pacífic nord-oriental, es fan servir noms en espanyol, anglès i francès, depenent de la regió. S'alternen noms masculins i femenins seguint l'ordre alfabètic, mentre que certes lletres com Q, U, X, Y i Z solen quedar fora per l'escassetat de noms comuns que comencin.
La repetició dels noms és un aspecte important. Les llistes són cícliques i es reutilitzen cada sis anys. Per exemple, els noms assignats a una tempesta el 2025 tornaran a aparèixer el 2031, excepte en el cas de fenòmens especialment destructius.
Si un huracà resulta especialment devastador, el seu nom es retira definitivament de la llista. Així, s'evita causar molèsties o confusions en recordar-ho en el futur. Quan això passa, el país afectat pot sol·licitar la retirada davant del comitè regional de l'OMM, i posteriorment s'escull un nou nom que comenci amb la mateixa lletra. Exemples d'huracans retirats a la història recent han estat Gilbert, Pauline, Patricia, Otis, Beryl, Helene i Milton, entre d'altres.
Un sistema ciclònic rep nom oficial així que aconsegueix la categoria de tempesta tropical, és a dir, quan registra vents sostinguts superiors a 63 km/h.
Llistes oficials per a la temporada d'huracans 2025
Ja estan confirmades les llistes de noms que s'utilitzaran a les conques de l'Atlàntic i el Pacífic oriental. Si s'esgoten les opcions previstes (cosa que passa quan se sobrepassen les 21 tempestes amb nom), es disposa d'una llista extra, preparada per endavant per l'OMM.
Llista de ciclons tropicals de l'Atlàntic per al 2025:
- Andrea
- Barry
- Chantal
- Destre
- Erin
- Fernand
- Gabrielle
- Humberto
- Imelda
- Jerry
- Karen
- Lorenzo
- Tarongina
- Nestor
- Olga
- Pau
- Rebekah
- Sebastien
- Tanya
- Camioneta
- Wendy
Al Pacífic oriental, alguns exemples de noms programats per al 2025 inclouen:
- Alvin
- Bàrbara
- Cosme
- Dalila
- Erick
- Flossie
- Gil
- Henriette
- Ivo
- Juliette
- Kiko
- Lorena
- Mario
- Narda
- vuitena
- Priscilla
- Raymond
- Sonia
- Tico
- Vel Velma
- Wallis
- Xina
- York
- Zelda
Els noms es mantenen en aquests llistats i s'alternen, llevat que, com passa de vegades, se'n retiri un per les raons ja esmentades. El mecanisme permet assegurar una gestió eficient de la informació meteorològica i millorar-ne la prevenció ciutadana.
Curiositats i evolució del sistema de noms
L'ús de noms no sempre va ser com el coneixem avui dia. Abans que existís una regulació internacional, al Carib i altres regions s'utilitzaven noms de sants del calendari o dates assenyalades, com l'huracà de Santa Anna el 1825 o els de Sant Felip el 1928 i 1976.
A finals del segle XIX, el meteoròleg Clement Wragge va ser un dels pioners en utilitzar noms propis, al principi de figures mitològiques i, posteriorment, només noms femenins. El 1953, als Estats Units es va deixar de fer servir l'alfabet fonètic i es va optar per aquesta fórmula. Després, per qüestions d'equitat, també es van començar a incloure noms masculins des del 1978, pràctica que segueix vigent avui.
Actualment, el sistema és molt més exhaustiu i multilingüe, adaptat als idiomes predominants a cada regió i enfocat a reduir errors i confusions en l'emissió d'avisos, sobretot quan hi ha diverses tempestes simultànies o informes en diferents idiomes.
L'ús de noms propis facilita la ràpida identificació i el seguiment dels fenòmens, ajudant a la tasca de protecció civil, autoritats i mitjans de comunicació. Gràcies a això, s'estalvia temps en butlletins, reportis i avisos oficials, i s'evita que es cometin errors quan hi ha diversos sistemes actius alhora.
Quan una tempesta tropical o huracà causa danys greus, és el país afectat qui pot sol·licitar la retirada del nom davant del comitè regional de l'OMM, procés habitual després de fenòmens notables. Els noms eliminats són substituïts conforme ho requereixi la següent temporada.
Aquest sistema, encara que senzill en aparença, ha demostrat ser molt eficaç en la prevenció i la gestió d'emergències, i segueix evolucionant per adaptar-se a noves necessitats i realitats climàtiques. La llista oficial de noms d'huracans no és només una curiositat, sinó una eina fonamental per a la seguretat i la comunicació internacional en matèria de meteorologia.
