La biòloga de Calp Josabel Benlliure passarà el Nadal envoltada de més de 40 mil pingüins de l'Illa Decepció, a l'Antàrtida, amb un objectiu molt particular: estudiar els efectes que té canvi climàtic en aquests magnífics animals, tan vulnerables al desglaç ia unes temperatures amb tendència a ser cada cop més altes.
Aquesta investigació es duu a terme dins del projecte «Pingufor», que té com a focus principal estudiar tres espècies de pingüins: Pygoscelis antarctica (Pingüí barbijo), Pingüí d'Adèlia (Adelia) i Pygoscelis papua (papua). Aquestes espècies són considerades com «sentinelles de la salut» de l'ecosistema on habiten, ja que el seu benestar està intrínsecament lligat a la salut general del entorn antàrtic i també s'ha vist afectat pel impacte del canvi climàtic a l'Antàrtida.
L'impacte del canvi climàtic a l'Antàrtida
A mesura que augmenta la temperatura mitjana de l'Antàrtida, podem observar canvis ambientals de gran magnitud. Un dels efectes més notables és la disminució de les poblacions de pingüí barbijo i adelia, un fenomen relacionat amb la reducció en la disponibilitat del krill, que és el principal aliment que consumeixen aquests pingüins. El krill, que es troba en aigües fredes, està començant a veure's afectat per l'augment de la temperatura i el desglaç de les glaceres, cosa que subratlla el rol del krill antàrtic a l'ecosistema. Per això, entendre el impacte del canvi climàtic és vital.
D'altra banda, s'ha constatat que les paparres han arribat a l'Antàrtida. Aquests paràsits poden transmetre malalties que amenacen la supervivència de les colònies de pingüins, afegint una nova dimensió als desafiaments que enfronten aquests animals. La investigació de l'equip de Pingufor se centra en una colònia de cria que alberga al voltant de 20 mil parelles reproductores. Per al seguiment, els biòlegs han seleccionat 200 nius on marcaran els pollastres i col·locaran transmissors als adults per poder conèixer la distància que recorren diàriament els pares a la recerca d'aliment. La recopilació d'aquestes dades és essencial per entendre el impacte del canvi climàtic als pingüins antàrtics.
Metodologia de la investigació
La investigació s'està duent a terme des del desembre del 2017 fins al març del 2018, amb base a l'estació Gabriel de Castilla, i la colònia de pingüins és a unes dues hores de distància. Per a Benlliure, aquesta representa la seva cinquena campanya a l'Antàrtida, on ha pogut observar el impacte del canvi climàtic.
Un aspecte crític d'aquesta investigació és la recopilació de dades a llarg termini per mesurar com el canvi climàtic està alterant la vida silvestre a la regió. Com més sapiguem sobre aquests efectes, més capacitat tindrem per adaptar-nos i protegir aquests animals en el seu hàbitat natural, un aspecte que es fa ressò en altres investigacions sobre la adaptació d'espècies.
La disminució del krill i les seues conseqüències
Una de les principals fonts d'aliment dels pingüins és el krill antàrtic, i amb l'augment de les temperatures, les poblacions d'aquest crustaci han començat a disminuir. Això ha portat a una reducció en la quantitat d'aliments disponibles per als pingüins, cosa que, al seu torn, afecta negativament les taxes de reproducció i supervivència. Investigacions han demostrat que, en l'última dècada, les poblacions de pingüins barbijo han disminuït fins a un 50%, i es tem que aquesta tendència continuï a mesura que el canvi climàtic segueixi afectant el seu hàbitat. Així, el escalfament global planteja un risc creixent per als ecosistemes.
D'acord amb les troballes del projecte PINGUCLIM, la disminució del krill no només impacta els pingüins, sinó que té efectes en cadena que poden alterar tot l'ecosistema marí antàrtic. Com depredadors topall, els pingüins són indicadors vitals de la salut de l'ecosistema, i el seu declivi podria assenyalar problemes més grans que afecten altres espècies marines.
Malalties emergents i nous paràsits
Els canvis ambientals també han permès arribar noves malalties i paràsits a l'Antàrtida. Les paparres que s'han introduït a les colònies són un exemple de com el canvi climàtic pot facilitar la mobilitat de patògens que abans no existien a la regió. Això pot tenir serioses implicacions per a la salut dels pingüins, que ja estan bregant amb l'estrès causat pel clima extrem i l'escassetat d'aliment. Aquest escenari s'amplia quan considerem que el canvi climàtic està afectant múltiples espècies.
L'estudi d'aquests problemes és crucial, ja que les malalties poden exacerbar les taxes de mortalitat i afectar negativament les generacions més joves. Això es tradueix en una menor viabilitat de les poblacions de pingüins a l'Antàrtida i, potencialment, contribuir a una disminució permanent en el nombre. La monitorització de la salut d'aquestes colònies és vital per entendre el impacte del canvi climàtic a l'ecosistema antàrtic.
Investigació i seguiment dels pingüins
Els investigadors de «Pingufor» estan fent un seguiment detallat de la biodiversitat entre les colònies de pingüins, que abasta no només la recol·lecció de dades sobre la seva població, sinó també el seu comportament, adaptació als canvis a l'entorn i qualitat de vida. S'estan utilitzant tecnologies modernes, com ara geolocalitzadors i transmissors satelitals, per obtenir informació precisa sobre els moviments de les aus i les interaccions amb l'entorn. Aquests esforços són congruents amb altres investigacions que destaquen la importància dels ecosistemes en perill.
Aquest recull de dades no només ajuda a entendre com els pingüins estan responent als desafiaments actuals, sinó que també proporciona informació que pot ser clau per implementar estratègies de conservació efectives. Les observacions de camp es combinen amb models predictius basats en dades climàtiques per ajudar a visualitzar les possibles trajectòries de les poblacions de pingüins en el futur.
Un enfocament proactiu davant el canvi climàtic
L'anàlisi dels factors que afecten els pingüins a l'Antàrtida implica no sols la comprensió de les condicions locals, sinó també el reconeixement de com aquestes condicions estan interconnectades amb tendències globals. A mesura que les temperatures continuen augmentant i el gel marí continua sent objecte de canvis dràstics, la necessitat d'un enfocament proactiu i de conservació és més urgent que mai. Aquest enfocament també és necessari per abordar qüestions més àmplies com els deserts amenaçats.
La creació d'àrees marines protegides i polítiques de conservació són aspectes crucials que s'estan debatent internacionalment. Aquestes iniciatives busquen no només protegir les poblacions de pingüins, sinó també assegurar que les condicions ambientals que sustenten els seus hàbitats es mantinguin saludables i viables en el futur, tal com es debat en el context del canvi climàtic.
Altres investigacions i troballes rellevants
Altres estudis realitzats, com ara els impulsats per la Universitat Stony Brook a Nova York, també han reflectit l'impacte del canvi climàtic sobre el comportament dels pingüins. Segons aquests estudis, s'ha observat que els pingüins barbijo estan veient un declivi significatiu a les seves poblacions als seus hàbitats que s'estan transformant ràpidament. Aquest aspecte és fonamental per entendre el impacte del canvi climàtic a l'ecosistema.
El paper que exerceixen aquests animals com a sentinelles de l'ecosistema està generant un interès creixent entre els científics, que argumenten que la salut de les poblacions de pingüins pot servir com un indicador fiable dels efectes del canvi climàtic al medi ambient. Per tant, la investigació sobre pingüins no sols se centra en la seva biologia, sinó que també proporciona un marc per abordar problemes ambientals més amplis.
Aquesta sèrie d'estudis posa en relleu la importància d'investigar i actuar sobre el canvi climàtic i la seva influència en diferents espècies, inclosa la nostra. L'adaptació a noves condicions i la implementació de mesures de conservació són essencials si volem continuar gaudint de la bellesa i el valor que aporten els pingüins i el seu hàbitat antàrtic.
