L'escalfament global en algunes regions de l'món està sent devastador. La reducció de les precipitacions està afectant a l'agricultura i ramaderia, que són unes activitats bàsiques perquè la població humana pugui disposar d'aliment. Això a l'Índia ho saben bé, massa.
Els grangers han començat a suïcidar. Per què? Perquè »no hi ha pluja», va dir la vídua de Rani, qui va morir després d'haver ingerit pesticida. I el pitjor encara està per arribar: segons un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) en els propers anys el país patirà més tragèdies similars a mesura que les temperatures augmenten i les sequeres s'intensifiquen.
Tots, animals i plantes, necessitem aigua per viure. És l'aliment bàsic de la vida, i quan aquesta escasseja, és aleshores quan sorgeixen els conflictes. Els animals no humans el resolen de manera similar a la nostra: si són grans i forts, com per exemple ho són els elefants, s'apoderen d'un petit toll i no deixen que ningú s'hi acosti; i si són petits, se les enginyen per poder beure encara que sigui una mica.
Les persones, quan ens falta l'aigua, podem optar per negociar, o entrar en guerra amb aquells que ens impedeixen accedir-hi. De fet, hi ha qui donats que la Tercera Guerra Mundial no serà pel petroli, ni pel territori, sinó per l'aigua. Però de vegades els humans podem ser encara més cruels.
A l'Índia, l'agricultura és una professió d'alt risc. Sosté més de la meitat de la població (1.300 milions), per la qual cosa els grangers han estat considerats l'ànima i el cor del país. Tot i això, la seva influència econòmica ha disminuït en els últims 30 anys. Així, ha passat de representar una tercera part del producte intern brut de l'Índia, a representar ara només el 15%, que totalitza 2.260 milions de dòlars. Per entendre millor la situació de l'agricultura al país, podeu consultar sobre les pràctiques de conservació agrícola i l'impacte del canvi climàtic en el sector.
Són molts els motius pels quals els grangers opten per suïcidar-se: baix rendiment de la collita, devastació financera i deute, poc suport comunitari ... Alguns beuen pesticides com a sortida a enormes deutes, ja que el govern en alguns casos garanteix diners per als familiars supervivents, la qual cosa és un incentiu pervers per al suïcidi. Aquest fenomen s'ha intensificat en gran part a causa del canvi climàtic i la manca de recursos hídrics, que s'ha aguditzat degut a condicions climàtiques extremes.
Per a l'any 2050, la temperatura mitjana pujarà uns 3ºC, agreujant encara més si és possible la situació. Això no només afectarà l'Índia, sinó que tindrà repercussions globals, com un dels molts reptes que enfronta el món modern.
La situació no només té implicacions econòmiques, sinó també socials i psicològiques. De fet, molts grangers enfronten pressions socials a causa del creixent deute i la manca de recursos, cosa que pot portar a situacions extremes. A mesura que el canvi climàtic avança, el suïcidi de grangers a l'Índia per l'escalfament global sembla que és un fenomen que continuarà augmentant, si no es prenen mesures adequades. També és pertinent esmentar que les condicions climàtiques estan afectant les collites a tot el món, cosa que és un reflex clar de la crisi que travessa el sector agrícola.
Amb el temps, l'agricultura pot enfrontar desafiaments encara més grans a causa de les condicions climàtiques extremes. Qualsevol manca d'aigua pot intensificar el patiment dels pagesos, així com alterar els ecosistemes de la regió. És imperatiu que es busquin solucions viables per abordar aquests problemes i protegir aquells la subsistència dels quals depèn de la terra, en un context on el escalfament global afecta diversos sectors.
La comunitat internacional també ha de parar esment a aquests problemes, ja que l'escalfament global no és un problema exclusiu d'una regió. La crisi de l'aigua s'està convertint en un tema calent i urgent que cal abordar. La col·laboració global és fonamental per mitigar aquests efectes, igual que per establir sistemes de suport que ajudin els grangers en crisi.
Pots llegir l'estudi aquí.
