Robert Hooke va ser un gran científic que va aportar nombroses idees i avenços a la ciència. També va ser filòsof natural. Era professor de geometria i topògraf a la ciutat de Londres, Anglaterra. Va ser reconegut per les seves grans aportacions en la física, microscòpia, biologia i arquitectura. Va inventar instruments com el termòmetre d'alcohol, higròmetre, anemòmetre i altres instruments més, que constitueixen un important llegat a la ciència i la humanitat.
En aquest post viatjarem a el passat per conèixer la biografia i gestes que va fer Robert Hooke al llarg de la seva vida. Vols conèixer la importància d'aquest científic per al món de la ciència? Aquí t'ho expliquem tot a l'detall 🙂
Vida i mort de Robert Hooke
Va néixer el 18 de juliol de 1635. Va ser l'últim de quatre germans, dos nens i dues nenes. Es diu que va tenir una infància molt solitària i trista, patia de freqüents mals de cap i estómac, que li impedien jugar normalment amb nens de la seva edat. Aquesta solitud de nen ho va fer jugar amb molta inventiva i imaginació. Feia rellotges de sol, molins d'aigua, vaixells capaços de disparar bales de salva, va desmuntar un rellotge de llautó i el va reconstruir en fusta, funcionant a la perfecció.
Durant la seva joventut Hooke va formar part de l' Cor de l'Església Catedral de la Diòcesi d'Oxford (Christ Church College). Aquesta època va ser la que va forjar a Hooke en la seva passió per la ciència. Tenia força interès en diversos treballs de conservació realitzats, ja que considerava que estaven amenaçats pel protectorat.
A l'escola de Westminster es duien a terme reunions amb alta importància científica, filosòfica i intel·lectual, de manera que Robert va assistir a moltes d'elles. Mentre els companys de classe realitzaven activitats lúdiques, Hooke es va centrar en guanyar-se la vida. Va començar guanyant alguns diners com a ajudant d'anatomia química. Després va ser assistent de laboratori. En aquesta època, 1658, es va dur a terme la construcció d'una bomba d'aire o "machina Boyleana", basada en la de Ralph Greatorex, a qui Hooke considerava "Massa brut per realitzar qualsevol gran tasca".
Tenia gran habilitat per les matemàtiques. Després dels seus nombrosos treballs seva eficiència va ser reconeguda i va ser recomanat per al primer lloc d'encarregat de la Societat Reial de Londres. Aquest càrrec exigia ser un gran científic experimental i professional. Robert Hooke dedicava temps complet als seus projectes.
finalment va morir el dia 3 de març de l'any 1703 a la ciutat de Londres. La Reial Societat de Londres li va retre un gran homenatge per totes les gestes que veurem a continuació.
descobriments
Hooke va passar part del seu temps treballant amb Boyle i aquest li va proposar una missió que consistia a dissenyar i construir una bomba que fos capaç de comprimir aire per produir el buit. Van estar anys estudiant la ciència dels gasos fins aconseguir-ho. El seu primer descobriment va ser la bomba d'aire.
Amb aquesta bomba es van experimentar nombroses vegades la elasticitat de l'aire i els efectes que tenen. Gràcies a aquesta bomba es va poder crear la fórmula de la Llei dels gasos. En aquesta llei es pot verificar com el volum d'un gas és inversament proporcional a la pressió que té.
capil·laritat
Un altre dels seus descobriments va ser la capil·laritat. Va estar tractant sobre la sortida de l'aigua i altres fluids pels tubs de vidre prims. En aquests experiments es va descobrir que l'altura a la qual arriba l'aigua està relacionada amb el diàmetre de l'tub. Això s'anomena en l'actualitat com capil·laritat.
Aquest descobriment va ser publicat amb molt de detall en la seva obra «Micrography». Gràcies a aquests treballs va poder tenir el lloc de Curator a la Reial Societat de Londres.
Cèl·lules i teoria cel·lular
Gràcies a l'microscopi, Hooke va descobrir que la làmina de suro tenia petites cavitats polièdriques com si fos una bresca d'abella. Cada cavitat la va cridar cèl·lula. El que no sabia era la importància que tindrien aquestes cel·les en la constitució dels éssers vius.
I és que Robert estava veient cèl·lules vegetals mortes de forma poligonal. Anys més tard es descobriria el teixit dels éssers vius gràcies a la seva observació al microscopi.
Un altre dels descobriment va ser gràcies als coneixements que tenia sobre l'organització de les cèl·lules. Al segle XIX, amb els coneixements aportats per Robert Hooke es van poder realitzar els postulats de la teoria cel·lular:
- Tots els éssers vius estan integrats per cèl·lules i els productes d'aquestes.
- Les cèl·lules són les unitats d'estructura i funció.
- Totes les cèl·lules provenen de cèl·lules preexistents. Aquest va ser agregat en 1858 per Virchow.
A finals d'aquest segle, els següents estudis han demostrat que les cèl·lules ens poden donar tant la causa com li origen de nombroses malalties. Això vol dir que si una persona està malalta és perquè té cèl·lules al seu interior que estan malaltes.
planeta Urà
També va ser responsable de descobrir el planeta Urà. Per a això, va estar observant els estels i es va dedicar a formular les idees sobre la gravitació. Els instruments necessaris per mesurar els moviments de el sol i les estrelles van ser fabricats per ell. Tot això va donar un gran avanç a la ciència ia l'observació de l'espai exterior.
Teoria de el moviment planetari
No només va descobrir el planeta Urà sinó que va crear la Teoria de el moviment planetari. Va poder formular-la a partir d'un problema de mecànica. Va expressar els principis de l'atracció universal, entre els postulats més forts hi havia el que resa: tots els cossos es mouen en línia recta, llevat que siguin desviats per alguna força, aquesta els farà moure, bé sigui, en forma de cercle, el·lipse o paràbola.
Afirmava que tots els cossos tenen la seva pròpia força de gravetat en el seu eix o centre i que estan afectats al seu torn per la gravetat dels cossos celestes propers. Com més a prop estem d'altres cossos celestes, més ens afecta aquesta força d'atracció. A més, va intentar comprovar que la Terra es movia en una el·lipse al voltant de el Sol.
Com podeu veure, Robert Hooke va realitzar moltíssims avenços a la ciència i el seu nom no pot ser oblidat.