L'arxipèlag de Kiribati, situat a la zona central oest de l'oceà Pacífic, al nord-est d'Austràlia, enfronta una greu crisi climàtica que podria portar a desaparèixer a causa de l'augment del nivell del mar. Les illes que el componen es troben a una altitud mitjana de menys de 2 metres sobre el nivell del mar, cosa que les fa extremadament vulnerables a les inundacions i altres fenòmens climàtics extrems.
Aquest paradís tropical, on habiten aproximadament 110.470 persones, podria quedar submergit abans que finalitzi el segle XXI, tret que s'implementin mesures efectives per mitigar l'impacte del canvi climàtic. A mesura que el canvi climàtic avança, és vital estudiar les ciutats que podrien desaparèixer a causa dels seus efectes.
Les inundacions són cada vegada més freqüents a Kiribati, la qual cosa és perquè els dics existents ja no poden resistir l'embat de les onades. Aquest problema s'agreuja pel desglaç als pols, un fenomen que amenaça totes les comunitats costaneres arreu del món, i en particular els residents de Kiribati, el govern del qual ha pres mesures dràstiques, com l'adquisició de l'illa fijiana de Vanua Levu, com una possible solució per al reassentament de la població. La situació actual de Kiribati reflecteix les vivències d'altres països que enfronten el canvi climàtic.
Per enfrontar aquesta crisi, Kiribati no estarà sol; comptarà amb el suport d'un grup d'enginyers de Unió dels Emirats Àrabs Units, els qui tenen experiència en la construcció de l'illa artificial més gran del món, les Palm Islands. Segons els especialistes, l'estratègia no només s'ha de basar en la migració, sinó que és crucial elevar el terra de Kiribati. Això és necessari perquè una illa artificial no podria resistir les tempestes i les marees extremes.
L'ambiciós projecte té un pressupost estimat de 100 milions de dòlars i ha estat qualificat com una solució creativa davant la imminent amenaça del canvi climàtic. Per dur a terme aquestes obres, es planeja utilitzar terra obtinguda del dragatge de llacunes internes. Tot i això, mentre es desenvolupen aquests plans, els problemes existents a Kiribati continuen intensificant-se. La crisi del clima és un recordatori de la importància de entendre com afecta a diferents fenòmens naturals.
La realitat és preocupant: el 81% de les llars ja ha reportat efectes de l'augment del nivell del mar, cosa que implica que la gran majoria de la població ja sent l'impacte del canvi climàtic a la seva vida diària. L'erosió del terreny està destruint habitatges, i la salinització de l'aigua potable és un problema crític que afecta tant l'agricultura com la salut de la població.
D'altra banda, la dificultat creixent per accedir a aigua potable ha portat a un augment de malalties transmeses per l'aigua, cosa que ressalta la necessitat urgent de millorar la infraestructura de sanejament i accés a l'aigua al país. Aquest va ser un punt destacat per la Dra. Joanne Clarke, pediatre de Metges Sense Fronteres, assenyalant que l'escassetat d'aigua dolça augmenta els riscos de salut pública. La salut i el canvi climàtic estan relacionats, com es detalla en un article sobre els efectes en dones embarassades.
Kiribati enfronta, a més, un desafiament poblacional significatiu. La concentració de la població a Tarawa, la capital, ha generat un amuntegament que exacerba els problemes sanitaris i socials. Aquest atoló acull més de la meitat de la població total del país, cosa que agreuja els problemes de salut pública i dificulta la sostenibilitat dels recursos.
Les taxes de natalitat a Kiribati són força altes, amb 26 naixements per cada 1,000 habitants, la qual cosa genera més pressió sobre els ja escassos recursos. A mesura que la població continua creixent, les necessitats bàsiques com el menjar, l'accés a serveis de salut i l'educació esdevenen cada cop més difícils de satisfer. Cal revisar com espècies com les plantes s'adapten a aquests canvis, com s'esmenta a l'article sobre l'adaptació de les plantes canvi climàtic.
La situació econòmica de Kiribati es basa principalment en l'agricultura de subsistència, la pesca i les remeses de treballadors expatriats. Tot i això, l'impacte del canvi climàtic està afectant profundament aquestes activitats, fent que molts kiribatians tinguin dificultats per satisfer les seves necessitats alimentàries. No és només un problema local, ja que també s'observa a altres llocs com en el cas dels deserts amenaçats per l'escalfament global.
En termes de salut, Kiribati s'enfronta a una càrrega de malalties que abasta tant malalties transmissibles com no transmissibles. Amb una de les taxes més altes de diabetis i tuberculosi al món, la salut dels kiribatians és un tema de preocupació constant. Això és degut, en part, a la manca d'accés a serveis de salut i als efectes adversos del canvi climàtic sobre la salut pública.
La pobresa i la manca de recursos també contribueixen a aquest cicle de problemes. Un informe de la Fundació Justícia Ambiental suggereix que el canvi climàtic està creant una crisi de refugiats sense precedents. Molts kiribatians ja estan buscant asil en altres països a causa de la inestabilitat de casa seva, cosa que planteja una sèrie de qüestions sobre els drets humans i la responsabilitat global davant del canvi climàtic. Per entendre millor això, és útil analitzar les inversions en combustibles fòssils.
A més, el president de Kiribati, Taneti Maamau, ha pres mesures per enfortir les relacions exteriors i buscar suport internacional a la crisi climàtica. Les connexions amb altres nacions, especialment les que comparteixen preocupacions similars, són fonamentals per trobar solucions sostenibles a llarg termini. En aquest context, invertir en infraestructures verdes és clau.
L'augment de la freqüència i la intensitat de les tempestes ha portat a la necessitat de construir infraestructures més resistents, com ara terraplens, que puguin protegir les comunitats d'inundacions imminents. Tot i això, aquestes solucions són costoses i requereixen una planificació a llarg termini i el compromís de la comunitat internacional.
En un context més ampli, la situació de Kiribati és un microcosmos dels reptes que enfronten moltes illes i nacions costaneres arreu del món a causa del canvi climàtic. Kiribati podria ser el primer país a desaparèixer, però hi ha moltes altres nacions que enfronten desafiaments similars, com les Illes Marshall i Tuvalu. Aquests països són una crida per al món sobre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat urgent d'actuar, ja que les inundacions posaran en perill milions de persones d'aquí a pocs anys.
A mesura que el temps avança, Kiribati es converteix en un símbol de la lluita global contra el canvi climàtic i la cerca de solucions innovadores i sostenibles. La comunitat internacional ha de respondre a aquesta crida i col·laborar en el desenvolupament d'estratègies efectives que no només beneficiïn Kiribati, sinó totes les nacions vulnerables al canvi climàtic.