Califòrnia, conegut per la seva diversitat geogràfica i el seu paper com un dels estats més emblemàtics dels Estats Units, enfronta un desafiament ambiental crític en què s'estan veient obligats a bregar amb problemes significatius d'aigua. En les darreres dècades, la situació ha empitjorat dràsticament, i el que solia ser un estat en què el sol brillava amb força i les terres agrícoles florien, ara està a punt de convertir-se en un paisatge ombrívol, afectat per la sequera i l'enfonsament del sòl. Segons la NASA, Califòrnia s'està enfonsant a causa de la manera com s'ha extret aigua subterrània per fer front a la crisi de sequera. Aquesta extracció massiva d'aigua ha tingut efectes severs al nivell del sòl, particularment al Vall de Sant Joaquín, que és una àrea crítica per a l'agricultura a l'estat.
En un informe del Laboratori de Propulsió a Reacció, es va indicar que la subsidència a la Vall de San Joaquín és particularment preocupant. El director del Departament de Recursos Hídrics de Califòrnia, William Croyle, va assenyalar que «la subsidència ha colpejat durant molt de temps diverses regions de Califòrnia, però el nivell actual posa en perill una infraestructura a el servei de milions de persones«. Això implica que la infraestructura crítica que sustenta el subministrament d'aigua a l'estat està en risc a causa de l'extracció excessiva d'aigua subterrània.
La Vall de Sant Joaquim és una àrea vital que s'estén des del delta dels rius Sant Joaquín y Sagrament al nord, fins a la Serra de Tehachapi al sud i les Serres Costaneres a l'oest. Aquesta vall no només és essencial per a l'agricultura de l'estat, sinó també per a la provisió d'aigua potable a milions de californians. Tot i això, l'extracció constant d'aigua ha portat a una disminució dràstica dels nivells d'aigua en aquesta regió. Des del 1920, el nivell de l'aigua a la vall ha baixat 8,5 metres, fet que ha portat a la degradació dels aqüífers ia la pèrdua de capacitat d'emmagatzematge de l'aigua subterrània.
El cost d'aquesta crisi és elevat: els danys causats per la subsidència s'estimen en centenars de milions de dòlars a causa de la necessitat de reparar i mantenir els sistemes d'aigua i les infraestructures afectades. Això no només representa una càrrega econòmica, sinó que també planteja preocupacions serioses sobre el subministrament d'aigua en el futur. En un estat on l‟agricultura representa un sector crucial de l‟economia, la crisi de l‟aigua posa en risc la producció agrícola i, per tant, la seguretat alimentària.
A mesura que la sequera persisteix, la dependència de les aigües subterrànies ha augmentat, portant a un cicle viciós on l'extracció excessiva resulta en un enfonsament del sòl que agreuja les condicions de sequera. Com es va esmentar anteriorment, la Vall de Sant Joaquín ha experimentat enfonsament a una taxa d'aproximadament 25,4 mm per any entre 2006 i 2022, segons un estudi recent publicat a Comunicacions Terra i Medi Ambient. Aquest fenomen ha estat parcialment atribuït a la manca de dades i estudis previs que no havien quantificat adequadament la subsidència en aquesta regió, cosa que va dificultar la implementació de mesures efectives per mitigar el problema.
Les implicacions de l'enfonsament són severes, no sols per a l'entorn natural, sinó també per a l'economia. La ràpida i desigual disminució de l'elevació del terreny ha obligat a fer reparacions multimilionàries en canals i aqüeductes que transporten aigua vital a les ciutats del sud de Califòrnia, cosa que ha portat crítiques a la gestió de l'aigua ia qüestionar el model agrícola actual. Això ha fet malbé milers de pous d'aigua subterrània i ha exacerbat els problemes de subministrament d'aigua en una de les regions més productives des del punt de vista agrícola del món.
La subsidència passa a causa de l'extracció d'aigua d'aqüífers, que són dipòsits subterranis d'aigua que es troben entre sediments com ara sorra, grava i argila. L'aigua omple els porus dins aquests sediments, i quan s'extreu de manera excessiva, l'estructura del sòl es veu compromesa i es compacta, cosa que resulta en un descens del nivell del terreny. Entre 1925 i 1970, el bombament intensiu d'aigües subterrànies, impulsat per un auge en l'agricultura i el creixement poblacional, va fer que més de km² 10,359.95 de terra s'enfonsessin més de 30 cm en alguns llocs, un fenomen descrit en un informe com «una de les alteracions més grans de la superfície terrestre atribuïdes a la humanitat».
En el context actual, on el canvi climàtic també exacerba les sequeres i les tensions en el subministrament d'aigua, les taxes de subsidència han augmentat dràsticament. Investigadors com Cavaller Romaní han advertit que l'enfonsament del sòl no és només un problema immediat, sinó que també planteja desafiaments a llarg termini per a la gestió de l'aigua i l'agricultura a Califòrnia. Les aigües subterrànies, en molts casos, han arribat a nivells mínims històrics, i la intensificació de la sequera ha portat a un augment en la dependència d'aquestes fonts, cosa que accelera l'enfonsament del sòl.
En una investigació recent, s'ha discutit com és crucial el canvi en les polítiques i la gestió de l'aigua per abordar la crisi. Els agricultors i els responsables de la gestió de l'aigua han d'adoptar un enfocament més sostenible que inclogui la recàrrega d'aqüífers i la conservació de l'aigua, cosa que ha estat essencial per mitigar els efectes del canvi climàtic a moltes regions. La implementació de tecnologies per a la captació i emmagatzematge de l'aigua, així com l'ús de tècniques d'agricultura de conservació, són essencials per mitigar els efectes del bombament excessiu, cosa que està relacionada amb el canvi climàtic. En alguns estudis de cas, s'ha demostrat que la recàrrega d'aqüífers, com el sistema implementat per Don Cameron al ranxo a Fresno, pot ajudar a restaurar els nivells d'aigua subterrània.
A mesura que més persones s'adonen de la importància de conservar l'aigua, s'estan fent esforços per educar la població sobre la necessitat de gestionar els recursos hídrics de manera més efectiva. Les polítiques públiques també s'han d'alinear amb la necessitat de sostenibilitat i la gestió de l'aigua, garantint que es prenguin mesures encaminades a protegir les fonts d'aigua de Califòrnia.
La situació actual a Califòrnia és una crida d'atenció sobre la necessitat d'abordar la crisi de l'aigua no només a través de la infraestructura, sinó també mitjançant un canvi cultural en la manera com es percep i s'utilitza l'aigua. La supervivència d'una de les regions agrícoles més productives del món depèn de la capacitat dels habitants per adaptar-se a les condicions canviants del clima i de les pràctiques de maneig de l'aigua. Això significa repensar la forma d'extracció d'aigua, adoptar tecnologies més eficients i garantir que les generacions futures puguin gaudir del recurs més vital que es troba a l'estat.
