El canvi climàtic és un fenomen ambiental que afecta tots els éssers vius al planeta, però, els nens són el grup poblacional més vulnerable. Aquestes afectacions són especialment crítiques a regions on les condicions socioeconòmiques són més precàries. Els nens no només patiran pels efectes directes del canvi climàtic, com les altes temperatures, onades de calor, sequeres e inundacions, sinó que també es veuran impactats per factors com la qualitat de l'aigua i l'aire, cosa que repercuteix en la seva salut i desenvolupament.
Un informe de UNICEF assenyala que, per a l'any 2030, s'espera una reducció en la producció agrícola d'entre el 10% i el 25%, el que resultarà a gairebé 95,000 morts addicionals de nens menors de 5 anys per desnutrició. Aquesta projecció alarmant posa de manifest la necessitat urgent d'abordar el problema del canvi climàtic des d'una perspectiva que prioritzi la salut infantil i la seva alimentació adequada. Per entendre millor aquest tema, es poden consultar els propers desafiaments que enfrontarem a els propers anys.
S'estima que, al ritme actual de consum, necessitarem 1.6 planetes per satisfer les nostres demandes. Aquest model de consum insostenible és incompatible amb la capacitat de la Terra. Amb el creixement demogràfic, la pressió sobre els recursos naturals augmentarà, afectant no només Àfrica, sinó tots els racons del món. Aquest augment en la pressió sobre els recursos pot generar situacions extremes, com s'ha vist a les sequeres a Kenya i l'impacte en la salut infantil a diverses regions, fent evident la crisi de salut en nens pel canvi climàtic.
Segons Maite Pacheco, directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'UNICEF Comité Español, el canvi climàtic podria eliminar els avenços aconseguits en la supervivència infantil a nivell mundial, afectant també els nens en Espanya. En aquest sentit, és crucial considerar com el canvi climàtic està impactant la salut i el benestar dels més petits, sobretot pel que fa a les diferències entre canvi climàtic i escalfament global, i la relació amb el creixement de la vulnerabilitat.
Les projeccions indiquen que per al 2050, la temperatura mitjana a Espanya podria augmentar fins 5 graus centígrads. Aquesta dramàtica pujada podria resultar en problemes neurològics en nadons prematurs i en un increment de les hospitalitzacions per causes gastrointestinals a nens menors de 14 anys. La manca d'atenció a aquests problemes podria portar a un augment en l'impacte del canvi climàtic a la salut infantil i, per tant, a una crisi més gran, semblant al que enfronten ciutats afectades per l'escalfament global.
A més dels problemes de salut directa, el canvi climàtic contribueix al augment d'al·lèrgies i malalties respiratòries, efectes que es veuen agreujats per la contaminació urbana. Això posa els sistemes de salut sota una pressió cada vegada més gran, cosa que podria portar a un col·lapse en serveis mèdics. De fet, l'estrès que genera aquesta situació també pot afectar el benestar emocional dels nens, i la salut mental dels més joves es veu amenaçada per aquests canvis. En aquest sentit, la salut de les dones embarassades també es veu afectada, cosa que repercuteix en els seus fills i agreuja la crisi ambiental a l'entorn familiar.
Els informes de UNICEF i altres organitzacions demostren que el canvi climàtic afecta de manera desproporcionada els nens en situació de pobresa extrema, que són els menys responsables de la crisi climàtica però els més afectats. A moltes parts del món, prop de 850 milions de nens (És a dir, 1 cada 3) viu en àrees vulnerables a múltiples impactes climàtics, cosa que posa en risc el seu futur. Els nens que enfronten aquests desafiaments són els que es veuran més afectats pel desplaçament forçat a causa de les condicions extremes, reflectint una crisi de recursos cada cop més evident.
La Observació General núm. 26 del Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides, que es va publicar el 28 d'agost, destaca que els nens tenen dret a un medi ambient net i saludable, i proposa mesures urgents per protegir els més vulnerables. Això és especialment rellevant en un context on el canvi climàtic pot causar estralls en la infraestructura de salut pública, cosa que també es relaciona amb la seguretat alimentària a diverses regions, com s'esmenta a Somàlia.
Els efectes del canvi climàtic inclouen un impacte negatiu en la salut dels nens, incrementant la vulnerabilitat a malalties com còlera, malària y dengue. A la llum daixò, sestima que el 88% de lincrement daquestes malalties recaurà en nens menors de cinc anys. En aquest sentit, les dades revelen la necessitat urgent de prendre mesures en el context de la salut infantil i l'educació ambiental en un món cada cop més afectat per la crisi de desertificació.
És essencial entendre que el canvi climàtic no només és un problema ambiental, sinó que és una crisis de drets infantils. La degradació del medi ambient impacta directament a l'alimentació, la salut i l'educació dels nens. Les sequeres y inundacions no només causen desplaçaments forçats, sinó que també destrueixen les infraestructures de salut i educació, cosa que afecta la capacitat dels nens per prosperar. Això es veu reflectit en llocs de crisi, on la adaptació de la fauna enfronta desafiaments.
Els grups més vulnerables, inclosos els infants de comunitats indígenes, aquells en situació de carrer o desplaçats, enfronten desafiaments encara més grans. La situació d‟aquestes comunitats ha de ser prioritària en agendes globals si volem mitigar l‟impacte del canvi climàtic en la salut infantil i promoure polítiques que abordin aquests problemes.
L'increment de temperatures i la qualitat de l'aire dolenta també estan relacionats amb problemes de salut mental en els nens. La incertesa sobre el futur i l'estrès associat a esdeveniments climàtics extrems creen una càrrega emocional significativa per a les noves generacions, cosa que podria afectar el seu desenvolupament psicològic i emocional, cosa que ja s'ha pogut observar en diverses comunitats, i que requereix atenció immediata a la adaptació i mitigació dels efectes.
Els pediatres i experts en salut pública adverteixen que el canvi climàtic és una crisi que requereix una acció immediata. És crucial desenvolupar programes que incloguin nens i famílies en la discussió sobre el medi ambient i les solucions per a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic. La inclusió dels petits a la recerca de solucions és fonamental, i el coneixement sobre la vulnerabilitat de Vanuatu és un exemple a considerar.
Algunes de les mesures essencials que cal implementar inclouen:
- Transformar lagricultura i implementar pràctiques sostenibles per assegurar lalimentació adequada dels nens.
- Augmentar laccés a aigua neta i garantir un aire saludable.
- Fomentar l'educació ambiental, permetent que els infants comprenguin i actuïn sobre els problemes ambientals.
- Impulsar polítiques que promoguin la justícia climàtica i el respecte dels drets dels infants, prioritzant els grups més vulnerables.
És essencial que es desenvolupin polítiques inclusives i es garanteixi que els nens tinguin veu a la presa de decisions, reconeixent el seu dret a un futur saludable i sostenible. La situació actual requereix que tots actuem de manera solidària amb el futur dels nostres infants i s'abordin temes relacionats com el plutocè i els seus efectes.
L'augment de l'estrès climàtic i les adversitats relacionades amb el medi ambient requereixen que tant les comunitats locals com els governs globals actuïn amb rapidesa per mitigar els efectes adversos del canvi climàtic a la infància. Per aconseguir-ho, és crucial que s'avaluïn i tinguin en compte les opinions i necessitats dels nens en dissenyar solucions que responguin a aquests desafiaments.
