Tot i que la idea d'anticipar l'ocurrència d'un terratrèmol ha fascinat i preocupat la humanitat durant segles, la ciència actual estableix que de moment no existeix un mètode fiable per predir el lloc, la data i la magnitud exacta dels propers grans sistemes. No obstant això, els avenços en la comprensió de la dinàmica de les plaques tectòniques i la monitorització constant permeten identificar zones amb més risc i millorar els sistemes d'alerta primerenca.
A països d'alta sismicitat com el Perú i Mèxic, l'acumulació de dècades, o fins i tot segles, sense un sisme de gran magnitud ha incrementat la inquietud sobre quan es podria produir un esdeveniment important. Les institucions científiques han centrat els seus esforços a analitzar l'energia emmagatzemada i els anomenats “silencis sísmics” que, lluny de ser tranquil·litzadors, revelen una pressió subterrània llesta per alliberar-se en algun moment.
Què ens diuen els científics sobre la predicció de terratrèmols?
Segons Hernando Tavera, president de l'Institut Geofísic del Perú (IGP), la magnitud dels terratrèmols segueix una escala logarítmica: cada punt addicional representa aproximadament trenta vegades més energia alliberada. Així, un esdeveniment de magnitud 8 allibera unes 900 vegades més energia que un de magnitud 6, i un de magnitud 9 pot superar les 27,000 vegades.
El cas de Lima és especialment representatiu: després de l'últim gran terratrèmol que va assotar la ciutat el 1746, s'han acumulat 279 anys de pressió sísmica. Les tremolors recents de magnitud intermèdia, encara que serveixen per recordar com pot ser de vulnerable la capital peruana, no han alliberat prou energia per disminuir el risc d'un gran sisme esperat des de fa generacions. Aquest fenomen, conegut com a “silenci sísmic”, assenyala que l'energia continuarà acumulant-se fins que finalment s'alliberi amb un moviment de gran magnitud.
Per què alguns terratrèmols no semblen alleujar el risc acumulat?
Els experts insisteixen en un concepte clau: no hi ha relació directa entre l'ocurrència de sismes petits o mitjans i la descàrrega completa de l'energia acumulada a l'escorça terrestre. Els tremolors moderats, com el de 6.1 que va afectar Lima el juny del 2025, no són suficients per trencar el silenci sísmic ni per evitar un possible terratrèmol superior a magnitud 8 en el futur.
El acoblament de les plaques tectòniques a zones com la costa central del Perú o l'anomenada Bretxa de Guerrero a Mèxic crea un procés de deformació progressiva que, tard o d'hora, s'allibera en forma de terratrèmols intensos. Aquest cicle ja ha estat documentat en la història recent amb sismes devastadors a les dues regions. Per això, la vigilància científica es dirigeix a analitzar on s'està acumulant aquesta deformació i quins són els districtes o zones urbanes que presenten més vulnerabilitat.
Què passa a les zones urbanes més exposades?
El risc de col·lapse davant d'un terratrèmol no només depèn de l'energia acumulada sota terra, sinó també de la qualitat i la ubicació de les construccions. A ciutats com Lima, barris amb construccions informals, materials inadequats i sòls poc estables, com Sant Joan de Lurigancho, Vila Maria de Triomf o Comas, presenten un perill elevat.
Segons els experts del Centre Peruà Japonès d'Investigacions Sísmiques i Mitigació de Desastres (CISMID), l'impacte d'un sisme pot variar notablement en funció de les característiques del terreny i de les edificacions. En alguns districtes, la vibració es duplica respecte a altres zones a causa de la composició del sòl. La manca de control sobre el creixement d'edificacions informals i l'ús de materials insegurs incrementen el risc que un terratrèmol fort causi danys humans i materials greus.
Per això, se subratlla la importància de la supervisió professional a les construccions, el reforç adequat d'habitatges i la conscienciació ciutadana, especialment a regions amb alta sismicitat i silenci sísmic perllongat.
Hi ha sistemes per anticipar els terratrèmols?
Ara per ara, cap país compta amb un sistema capaç de predir exactament quan passarà un terratrèmol rellevant. Tanmateix, s'estan implementant mecanismes de alerta sísmica que encara que no pronostiquen l'esdeveniment, poden avisar amb diversos segons d'antelació la població urbana. Aquest temps, encara que breu, pot ser suficient per posar-se a resguard i minimitzar el risc de lesions.
Al Perú, el Sistema d'Alerta Sísmica està en marxa blanca i aviat podrà avisar a través d'altaveus instal·lats a barris urbans. La diferència de velocitat entre les ones sísmiques i els senyals de comunicació permet guanyar aquests segons crítics. Especialistes insisteixen que aquests sistemes no prediuen un sisme, sinó que alerten després de la detecció inicial d'un moviment tel·lúric rellevant.
Mèxic també ha desenvolupat diversos sistemes d'alerta, sobretot després de les experiències dels terratrèmols del 1985 i del 2017. Encara que aquests sistemes no poden evitar danys en infraestructures vulnerables, sí que han demostrat la seva utilitat en reduir el nombre de víctimes.
Recomanacions per preparar-se davant d'un eventual terratrèmol
La millor manera d'enfrontar l'amenaça sísmica passa per la preparació individual i col·lectiva. A continuació, una sèrie de recomanacions bàsiques que poden marcar la diferència:
- Practica simulacres d'evacuació i tingues identificades les zones de seguretat a casa, feina o escola.
- Assegura't que el teu habitatge compleix normes de construcció i, si és possible, reforça-la consultant amb un professional.
- Prepara una motxilla d'emergència amb aigua, menjar no perible, llanterna, ràdio, farmaciola i efectiu.
- Mantingues la calma durant el sisme, allunya't d'objectes que puguin caure i protegeix-te sota estructures sòlides.
- Informa't sempre a través de canals oficials i evita difondre rumors.
Els experts coincideixen que encara que no és possible pronosticar el moment exacte d'un terratrèmol, la reducció del risc passa per reconèixer la vulnerabilitat, millorar la construcció, fomentar la prevenció i aprofitar els sistemes d'alerta disponibles. La consciència i la preparació continuen sent la millor defensa davant la naturalesa impredictible dels terratrèmols.
